Nadja Hijab 

L'autora exposa en aquest article alguns exemples de fites assolides per la iniciativa de boicot, desinversió i sancions contra l'estat racista i els seus crims, com les campanyes contra la multinacional Motorola per la fabricació dels components de les bombes que Israel usa contra els civils, contra les empreses de Lev Leviev que impulsen els assentaments i l'usurpació de terres dels palestins, o contra la companyia Veoila que construeix un ferrocarril per a les colònies il·legals, i apunta els motius pels quals la iniciativa pot aconseguitr èxits.

El 4 de maig, els manifestants reben els accionistes de Motorola, ja descontents per les pèrdues de la companyia, a mesura que arriben per a la seva reunió anual al Teatre Rosemont a Chicago, Illinois. La protesta, organitzada per la Campanya dels EUA per Acabar l'Ocupació Israeliana, és part d'un esforç de "Penjar Motorola" fins que aturi les vendes de comunicacions i altres productes que donen suport a l'ocupació militar d'Israel de terra palestina.

Ja dins el lloc de reunió, les esglésies metodista unida, presbiterianes i altres instaren l'accionariat a donar suport a la seva resolució, que apel·lava a que les normes corporatives es basin en el dret internacional. Fent lel correcte també podrien reduir el risc de "boicots de consumidors, campanyes de desinversió i litigis."

Encara que els executius Motorola ho neguen, aquests riscos han d'haver jugat un paper en la seva decisió vendre el departament de fusibles de bombes poc després que grups de Defensa de Drets Humans van trobar metralla amb números de sèrie Motorola a alguns dels llocs civils bombardejats per Israel en la seva agressió de desembre a gener a Gaza.

Les protestes als EUA són part d'un moviment global creixent que ha agafat dret internacional amb les seves pròpies mans perquè els governs no ho fan. I, especialment des dels atacs contra Gaza, els boicots han estat fent forat. Hi ha tres raons per això:

Primer, els boicots permeten els ciutadans corrents emprendre una acció directa. Per exemple, el grup de Nova York Adalah decidia assenyalar el comerciant de diamants Lev Leviev, els beneficis del qual s'inverteixen a colonitzar Cisjordània. Durant la temporada de Nadal, canten cançons amb les paraules creativament canviades per instar els compradors a boicotejar la seva botiga de l'Avinguda de Madison.

Els britànics agrupats a Arquitectes i Urbanistes per a Justícia a Palestina s'associaven amb Adalah NY i altres per exercir pressió pública sobre el govern britànic quant a Leviev. L'Ambaixada Britànica a Tel Aviv últimament anul·lava plans de llogar locals de la companya Africa-Israel de Leviev.

Hi ha més resultats. Els activistes a la Gran Bretanya han reclamat a la cadena de supermercats Tesco aturar les vendes de béns israelians produïts en assentaments. En un vídeo d'una tal acció -- amb 38,000 vistes de YouTube fins ara -- els activistes gal·lesos carreguen fins dalt un carretó amb productes dels assentaments i el treuen fora de la botiga sense pagar.

Tota l'estona, tranquil·lament expliquen el que estan fent només a la càmera i per què. Parlen fora mentre aboquen pintura vermella sobre la producció, i mentre els policies se'ls endú en furgó cel·lular.

El resultat de tals boicots de consumidors? Una cinquena part de productors israelians han comunicat una caiguda de la demanda des de l'agressió, especialment a la Gran Bretanya i Escandinàvia.

La segona raó per la qual el boicots estan essent més eficaços és el paper visible que hi tenen els defensors de drets humans jueus, fent més difícil que Israel sostingui que aquestes accions són antisemítes.

Per exemple, arquitecte britànic Abe Hayeem, un jueu iraquià, descriu en una vehement columna al diari The Guardian de forma detallada com trepitja Leviev els drets dels palestins, i adverteix als arquitectes israelians implicats en assentaments que aquesta actitud se'ls tindrà en compte per part dels seus col·legues internacionals.

Als Estats Units, la Veu Jueva per a la Pau ha portat una campanya per aturar-se la venda de buldòzers de l'empresa Caterpillar a Israel, que els militaritza i els utilitza en demolicions de cases i construint el mur de separació.

La tercera raó, clau, per a l'èxit de creixement d'aquest moviment global és el lideratge resolut de la societat civil palestina. L'espurna s'il·luminava a la conferència mundial en contra de racisme a Durban el 2001. El 2004, la societat civil palestina llançava un boicot acadèmic i cultural que està tenint impacte.

El 2005, prop de 170 coalicions de societat civils palestines, les organitzacions, i els sindicats, des dels territoris ocupats, dins d'Israel, i en exili emetien una crida formal per a una campanya internacional de boicot, desinversió, i sancions (BDS) fins que Israel respecti dret internacional. La crida exposa objectius clars per al moviment i proporciona un marc per a l'acció.

El novembre de 2008, les ONG palestines convoquen una conferència de BDS internacional a Bilbao, Euskal Herria, per adoptar accions comunes. Allà es va impulsar la campanya "Descarrilar Veolia". Aquella corporació multinacional francesa, juntament amb una altra companyia francesa, Alstom, està construint un ferrocarril lleuger que connecta Jerusalem Est amb els assentaments il·legals.

El projecte ferroviari lleuger era citat pel fons de pensions nacional suec en la seva decisió d'excloure Alstom de la seva cartera de 15 mil milions de dòlars, i pel Sandwell Metropolitan Borough Council en la seva decisió de no considerar l'oferta de Veolia per a un pla e 1.9 mil milions de dòlars de gestió de residus Hi havia campanyes de la gent actives en les dues àrees.

Altres cops: Veolia perdia al contracte per operar el metro de la ciutat d'Estocolm i una xarxa urbana a Bordeus. Encara que aquestes segons van dir "decisions de negoci", en les dos llocs hi havien també campanyes activistes. L'ajuntament de Galway, a Irlanda, decidia seguir l'exemple d'Estocolm. Mentrestant, Connex, la companyia de la qual se suposa que ha d'operar el ferrocarril lleuger, està sent acusada per activistes a Austràlia.

La campanya "Descarrilar Veolia" ha estat l'èxit més gran del moviment fins avui. Veolia i les seves filials es creue que han perdut al voltant de 7.5 mil milions de dòlars.

Com exposa un dels líders de moviment de BDS, Omar Barghouti,"quan comencen a perdre diners les empreses, llavors escolten." Potser els governs també ho faran.

*Nadia Hijab, periodista, escriptora i activista palestina-americana, és una professora de l'Institut d'estudis de Palestina. Article publicat l'1 de maig de 2009.

[+] http://www.bdsmovement.net/