Editorial de l'Accent  

Les consultes celebrades diumenge 13-D a 166 municipis catalans han generat molta il·lusió, tant en el 30% de les persones que podien votar i que van fer-ho, com en centenars de milers de catalanes i catalans que ho van seguir però que no podien votar perquè en els seus municipis no s'hi havien organitzat consultes.

La pregunta que ara hi ha sobre la taula és què fer després del 13-D, i de respostes n'hi ha diverses. Alguns s'han afanyat de seguida a posar les seves sobre de la taula.

Són part dels s'han implicat en la coordinació nacional de les consultes, que el mateix dilluns després del 13-D han llençat una proposta per a la “constitució d’un moviment unitari per la creació d’una alternativa electoral independentista per tal d’assolir un Estat català independent”, que portaria per nom Suma Independència. Tot i que la proposta ha generat retrets i molts se n'han volgut desmarcar (malgrat que hagin signat el manifest de Suma Independència), el que evidencia és que darrere de les consultes hi ha persones que busquen donar una sortida electoral que reculli tot el moviment generat al voltant d'aquestes iniciatives.  

És legítim voler crear una candidatura, però no es pot oblidar que una de les virtuts del procés de les consultes és la diversitat de persones que l'integren, que difícilment es poden veure representades per unes mateixes sigles. A més, que precisament els impulsors de Suma Independència siguin cares visibles de la coordinadora nacional i que s'hagi fet de manera precipitada després de saber uns resultats que molts interpreten com a positius, no ha generat pas confiança en moltes de les persones il·lusionades amb les consultes.

Alhora que es feia pública la voluntat de constituir una nova alternativa electoral, algunes de les persones de la coordinadora nacional presentaven una ILP (iniciativa legislativa popular) al Parlament principatí per tal que el 25 d'abril es faci un referèndum a la comunitat autònoma sobre la independència. Sense esperar les properes tongades de consultes previstes tant pel febrer com per l'abril, ni esperar a veure com s'articula amb la resta d'iniciatives que a nivell de Països Catalans treballen des de fa temps per vertebrar el país, aquells que haurien de vetllar per una bona coordinació han decidit tirar pel dret i fer un salt endavant. Ni tan sols han volgut esperar valoracions de les plataformes locals o l'opinió de la diversitat de persones i moviments implicats en les consultes. El que els pot acabar passant és que quan hagin fet el salt i mirin enrere, es trobin sols.

I és que el que ha generat il·lusió no ha estat només votar per la independència, sinó la implicació en el procés de milers de persones des dels seus pobles i barris. Aquí possiblement rau la clau de l'èxit i també pot ser una de les respostes a la pregunta sobre què fer després del 13-D. De fet, és la resposta diària dels centenars de persones que formen part de l'esquerra independentista i s'organitzen per fer avançar la lluita contra les imposicions espanyoles

Les consultes, doncs, han estat i continuen sent una eina interessant per generar il·lusió i per implicar més gent en la lluita independentista, però no es pot oblidar que per ara només s'han limitat a algunes de les poblacions del país amb més consciència nacional.

Contràriament a les maniobres que tenen la mirada posada en les eleccions autonòmiques principatines, l'esquerra independentista valorava la jornada pel compromís i mobilització que han suposat de milers de persones, i indicava que aquest és el camí per al qual cal seguir. Les diverses organitzacions d'aquest moviment coincidien que caldrà treballar perquè la il·lusió es converteixi en mobilització i organització popular per poder avançar cap a la vertebració i la independència dels Països Catalans. No es pot malbaratar la il·lusió i fer salts endavant sense xarxa.

Editorial del periòdic L'Accent , publicada el 15 de desembre de 2009