Portada

Un bri d'esperança PDF Imprimir a/e
dijous, 03 desembre del 2009

Gaza, un enorme camp de concentració  Ziyaad Lunat i Max Ajl Image

El proper mes de març la Marxa per la Llibertat de Gaza viatjarà a Gaza en l'aniversari de l'assalt israelià en solidaritat amb els palestins en el territori.

L'Administració d'Obama ha demostrat dues vegades recentment que té intenció de seguir considerant Israel per sobre de la llei. La Secretària d'Estat Hillary Clinton va provocar consternació entre els aliats dels Estats Units al si de l'Autoritat Palestina i a tota la regió, en declarar que la intenció del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu de "restringir" l'activitat d'assentaments a la Ribera Occidental era un fet "sense precedents". La restricció de Netanyahu restringeix molt poca cosa. Tres mil habitatges en colònies que ja estaven aprovats seran construïts. Netanyahu va anunciar plans per a construir un nou assentament a Jerusalem, Ma'aleh David, mentre que els colons continuen el seua assalts violents contra els palestins, amb la intenció d'expulsar-los de la ciutat. La setmana passada, els colons van envair una casa palestina, recolzats per una ordre judicial. Els EUA van respondre amb una declaració titllant els moviments d'Israel de "poc cooperatius", però no van fer res per detenir-los.

Si el primer missatge d'Obama als palestins com a president electe va ser per als que viuen a la Cisjordània ocupada -com a president electe va restar mut durant la invasió d'hivern d'Israel de Gaza- el segon va ser per a les famílies dels milers de víctimes de l'atac de tres setmanes. La setmana passada els EUA van votar en contra d'una resolució de l'Assemblea General de l'ONU d'aprovar les conclusions de l'informe de Goldstone, que insta a Israel i Hamas per investigar les denúncies de crims de guerra. Hamas va acceptar l'informe. Israel, que va matar 1.417 palestins, 926 d'ells civils, entre ells 437 nens, segons el Centre Palestí per als Drets Humans, no ho va fer. Els EUA van assumir la desaprovació d'Israel i van iniciar una campanya a l'ONU per desacreditar l'informe. Els fets de l'informe continuen sent inqüestionables.

La Cambra de Representants dels EUA va condemnar l'informe com "unilateral i distorsionat". En una carta als impulsors d'aquesta resolució, el jutge Goldstone ha assenyalat les barroeres "imprecisions" en la resolució del Congrés. És probable que la majoria dels que van votar per la resolució, patrocinada pel poderós lobby American Israel Public Affairs Comite (AIPAC), no haguessin ni llegit l'informe de 575 pàgines. Allò que s'anomena "suport a Israel" al Congrés ha assolit l'estatus de vaca sagrada. La dissidència només apareix a un cost polític significatiu, i amb les inevitables campanyes de difamació pel lobby pro-Israel. Malgrat aquests fets, 36 representants es van oposar a la resolució, i 22 es van abstenir, signes que potser el control del lobby del Congrés, podria estar esquerdant-seuna mica. En contrast, la Cambra va ser gairebé unànime en el seu suport a l'ofensiva israeliana del gener passat.

Els EUA tenen una llarga història de vetos per protegir Israel de donar comptes de cap responsabilitat. Durant la presidència de Nixon, el 1972, els EUA van utilitzar per primera vegada el seu poder de veto al Consell de Seguretat per protegir Israel. Aquest va ser el seu segon veto en general, la prevenció de l'aprovació d'una resolució que hauria condemnat a Israel per la matança de centenars de civils en atacs aeris contra Síria i el Líban. Els EUA han utilitzat des d'aleshores el seu poder de veto més de 40 vegades per deixar a Israel les mans lliures per cometre atrocitats contra els palestins i els pobles de la regió.

La secretària d'Estat de l'Administració de Bush Condoleezza Rice, defensant de la negativa nord-americana a donar suport a un alto al foc durant els atacs de 2006 contra el Líban i Gaza, va dir que "És hora d'un nou Orient Mitjà, és hora de dir a aquells que no volen un tipus diferent de l'Orient Mitjà que nosaltres ens imposarem, i ells no ho faran. " El "nou Orient Mitjà" al qual Rice es referia és aquell en què Israel pot continuar ocupant la terra de milions de persones, matar i segrestar a centenars de milers, alhora que trepitjar els drets humans i dret internacional.

Susan Rice, l'ambaixadora de l'Administració Obama de l'ONU, és difícilment distingible de l'altra important diplomàtica que comparteix el seu cognom. Va dir en una entrevista amb el Washington Post que “el mandat de Goldstone és desequilibrat, unilateral i inacceptable". Justifica aquesta declaració afirmant que era "un 85 per cent orientada a una condemna molt específica i dura i unes conclusions referides a Israel."

 

No obstant això, encara que el jutge Goldstone ha volgut dedicar el mateix nombre de pàgines per a ambdues parts, no e spot escriure més sobre els tres civils israelians morts pels combatents palestins, o els forats en els sostres pels projectils de fabricació casolana . La diferència en el poder, l'estatus d'Israel en virtut del dret internacional com a potència ocupant, i la catàstrofe que va afectar una població assetjada que no tenia on fugir (sense precedents en la guerra moderna) suggereixen gairebé indiscutibles motius per fonamentar les acusacions de "crims de guerra" i "crims contra la humanitat ". D'altra banda, tot el que l'informe demanava són investigacions creïbles i processament per aquestes dels que es determinin com a responsables. El Viceministre de Relacions Exteriors d'Israel Daniel Ayalon va dir que Israel havia arribat a una "entesa silenciosa" amb l'Administració d'Obama per tal que el veto s'apliqui si hi ha intents de portar l'informe al Consell de Seguretat després de la votació de l'Assemblea General de l'ONU.

Però hi ha un bri d'esperança per a la població de Gaza de que es faci justícia. La massacre va provocar un canvi radical, a tot el món, en les percepcions d'Israel. Mobilitzacions dirigides per ciutadans en els darrers mesos han demostrat que quan els governs han fracassat, els ciutadans ordinaris poden, potser, marcar una diferència. Fins i tot als EUA, on el suport públic a Israel ha estat sempre alt, un discurs de suport a la justícia per als palestins apareix ara en els mitjans de comunicació. L'exprimer ministre israelià, Ehud Olmert es va trobaramb una recepció freda en una sèrie de conferències arreu del país, amb membres de l'audiència interrompent constantment, demanant la seva detenció immediata. D'altra banda, hi ha indicis que l'oposició a la dominació de l'AIPAC sobre la comunitat jueva nord-americana està guanyant força.

El moviment de boicot, desinversió i sancions (BDS) sol·licitat per la societat civil palestina des de 2005, també ha cobrat impuls, quan el govern noruec ha retirat les inversions d'Elbit Systems, com a consequència del seu paper en la construcció del mur de l'apartheid. El mes passat, un antic viceprimer israelià es va veure obligat a cancel·lar un viatge al Regne Unit per por de ser detingut. Des de llavors, ha anunciat que renunciarà a tots els viatges a les capitals europees.

I mentre els governs més poderosos del món posen objeccions a fer que Israel compleixi amb el dret internacional, els seus ciutadans no ho fan. Alguns d'ells - alguns de nosaltres - estan prenent la bandera de la lluita no-violenta internacional, segunit fidels als principis dels drets humans i del dret internacional, seguint els desitjos del poble palestí. El desembre, anirem a marxar en solidaritat amb els presos palestins que viuen a Gaza. El desembre, la marxa de la llibertat de Gaza intentarà aixecar el setge de Gaza, commemorant el primer aniversari de la invasió d'Israel. Del 29 al 31 de desembre, marxarem a través de Rafah i Khan Yunis i la ciutat de Gaza, al llarg de tota la longitud de la franja, amb el suport de referents com Alice Walker i Walden Bello. El 31 de desembre, marxarem a les portes del post fronterer de la cruïlla d'Erez. Pobles de gairebé tots els continents seran allà, a Gaza, exigint que el món actuï, que els líders del món reconeguin la solidaritat dels seus pobles amb la lluita palestina, i reconeguin la inhumanitat del setge, i hi posin fi. Castigar a un poble d'aquesta manera no només és il legal. És un error. És el moment d'aturar-ho.

 

Ziyaad Lunat és un dels organitzadors de la Marxa per la Lliberta de Gaza (Gaza Freedom March www.gazafreedommarch.org). Max Ajl també é sun dels organitzadors, de la Marxa, i responsable del blog www.maxajl.com. Article publicat a Electronic Intifada el 12 de novembre de 2009. Traducció de La Fàbrica .

 
< Anterior   Següent >



Creative Commons License
A no ser que s'indiqui el contrari, els articles d'aquest lloc web estan subjectes a una Llicència Creative Commons lliure (by-sa).
Joomla! es Software Lliure d'us gratuit i lliure distribució (OpenSource), sota la llicència pública general (GNU/GLP).
Monogràfic: 25 d'Abril
La pregunta
Monogràfics Anteriors
Preguntes anteriors
Subscripció RSS
Sections