|
Ziyaad
Lunat i Max Ajl 
El
proper mes de març la Marxa per la Llibertat de Gaza viatjarà
a Gaza en l'aniversari de l'assalt israelià en solidaritat amb
els palestins en el territori.
L'Administració
d'Obama ha demostrat dues vegades recentment que té intenció
de seguir considerant Israel per sobre de la llei. La Secretària
d'Estat Hillary Clinton va provocar consternació entre els
aliats dels Estats Units al si de l'Autoritat Palestina i a tota la
regió, en declarar que la intenció del primer ministre
israelià Benjamin Netanyahu de "restringir"
l'activitat d'assentaments a la Ribera Occidental era un fet "sense
precedents". La restricció de Netanyahu restringeix molt
poca cosa. Tres mil habitatges en colònies que ja estaven
aprovats seran construïts. Netanyahu va anunciar plans
per a construir un nou assentament a Jerusalem, Ma'aleh David, mentre
que els colons continuen el seua assalts violents contra els
palestins, amb la intenció d'expulsar-los de la ciutat. La
setmana passada, els colons van
envair una casa palestina, recolzats per una ordre judicial. Els EUA
van respondre amb una declaració titllant els moviments
d'Israel de "poc cooperatius", però no van fer res
per detenir-los.
Si
el primer missatge d'Obama als palestins com a president electe va
ser per als que viuen a la Cisjordània ocupada -com a
president electe va restar mut durant la invasió d'hivern
d'Israel de Gaza- el segon va ser per a les famílies dels
milers de víctimes de l'atac de tres setmanes. La setmana
passada els EUA van votar en contra d'una resolució de
l'Assemblea General de l'ONU d'aprovar les conclusions de l'informe
de Goldstone, que insta a Israel i Hamas per investigar les denúncies
de crims de guerra. Hamas va acceptar l'informe. Israel, que va matar
1.417 palestins, 926 d'ells civils, entre ells 437 nens, segons el
Centre Palestí per als Drets Humans, no ho va fer. Els EUA van
assumir la desaprovació d'Israel i van iniciar una campanya a
l'ONU per desacreditar l'informe. Els fets de l'informe
continuen sent inqüestionables.
La
Cambra de Representants dels EUA va condemnar l'informe com
"unilateral i distorsionat". En una carta als impulsors
d'aquesta resolució, el jutge Goldstone ha assenyalat les
barroeres "imprecisions" en la resolució del
Congrés. És probable que la majoria dels que van votar
per la resolució, patrocinada pel poderós lobby
American Israel Public Affairs Comite (AIPAC), no haguessin ni llegit
l'informe de 575 pàgines. Allò que s'anomena "suport
a Israel" al Congrés ha assolit l'estatus de vaca
sagrada. La dissidència només apareix a un cost polític
significatiu, i amb les inevitables campanyes de difamació pel
lobby pro-Israel. Malgrat aquests fets, 36 representants es van
oposar a la resolució, i 22 es van abstenir, signes que potser
el control del lobby del Congrés, podria estar
esquerdant-seuna mica. En contrast, la Cambra va ser gairebé
unànime en el seu suport a l'ofensiva israeliana del gener
passat.
Els
EUA tenen una llarga història de vetos per protegir Israel de
donar comptes de cap responsabilitat. Durant la presidència de
Nixon, el 1972, els EUA van utilitzar per primera vegada el seu poder
de veto al Consell de Seguretat per protegir Israel. Aquest va ser el
seu segon veto en general, la prevenció de l'aprovació
d'una resolució que hauria condemnat a Israel per la matança
de centenars de civils en atacs aeris contra Síria i el Líban.
Els EUA han utilitzat des d'aleshores el seu poder de veto més
de 40 vegades per deixar a Israel les mans lliures per cometre
atrocitats contra els palestins i els pobles de la regió.
La
secretària d'Estat de l'Administració de Bush
Condoleezza Rice, defensant de la negativa nord-americana a donar
suport a un alto al foc durant els atacs de 2006 contra el Líban
i Gaza, va dir que "És hora d'un nou Orient Mitjà,
és hora de dir a aquells que no volen un tipus diferent de
l'Orient Mitjà que nosaltres ens imposarem, i ells no ho
faran. " El "nou Orient Mitjà" al qual Rice es
referia és aquell en què Israel pot continuar ocupant
la terra de milions de persones, matar i segrestar a centenars de
milers, alhora que trepitjar els drets humans i dret internacional.
Susan
Rice, l'ambaixadora de l'Administració
Obama de l'ONU, és difícilment distingible de
l'altra important diplomàtica que comparteix el seu cognom. Va
dir en una entrevista amb el Washington Post que “el mandat de
Goldstone és desequilibrat, unilateral i inacceptable".
Justifica aquesta declaració afirmant que era "un 85 per
cent orientada a una condemna molt específica i dura i unes
conclusions referides a Israel."
No obstant això,
encara que el jutge Goldstone ha volgut dedicar el mateix nombre de
pàgines per a ambdues parts, no e spot escriure més
sobre els tres civils israelians morts pels combatents palestins, o
els forats en els sostres pels projectils de fabricació
casolana . La diferència
en el poder, l'estatus d'Israel en virtut del dret internacional com
a potència ocupant, i la catàstrofe que va afectar una
població assetjada que no tenia on fugir (sense precedents en
la guerra moderna) suggereixen gairebé indiscutibles motius
per fonamentar les acusacions de "crims de guerra" i "crims
contra la humanitat ". D'altra
banda, tot el que l'informe demanava són investigacions
creïbles i processament per aquestes dels que es determinin com
a responsables. El Viceministre de Relacions Exteriors d'Israel
Daniel Ayalon va dir que Israel havia arribat a una "entesa
silenciosa" amb l'Administració d'Obama per tal que el
veto s'apliqui si hi ha intents de portar l'informe al Consell de
Seguretat després de la votació de l'Assemblea General
de l'ONU.
Però
hi ha un bri d'esperança per a la població de Gaza de
que es faci justícia. La massacre va provocar un canvi
radical, a tot el món, en les percepcions d'Israel.
Mobilitzacions dirigides per ciutadans en els darrers mesos han
demostrat que quan els governs han fracassat, els ciutadans ordinaris
poden, potser, marcar una diferència. Fins i tot als EUA, on
el suport públic a Israel ha estat sempre alt, un discurs de
suport a la justícia per als palestins apareix ara en els
mitjans de comunicació. L'exprimer ministre israelià,
Ehud Olmert es va trobaramb una recepció freda en una sèrie
de conferències arreu del país, amb membres de
l'audiència interrompent constantment, demanant la seva
detenció immediata. D'altra banda, hi ha indicis que
l'oposició a la dominació de l'AIPAC sobre la comunitat
jueva nord-americana està guanyant força.
El
moviment de boicot, desinversió i sancions (BDS) sol·licitat
per la societat civil palestina des de 2005, també ha cobrat
impuls, quan el govern noruec ha retirat les inversions d'Elbit
Systems, com a consequència del seu paper en la construcció
del mur de l'apartheid. El mes passat, un antic viceprimer israelià
es va veure obligat a cancel·lar un viatge al Regne
Unit per por de ser detingut. Des de llavors, ha anunciat que
renunciarà a tots els viatges a les capitals europees.
I
mentre els governs més poderosos del món posen
objeccions a fer que Israel compleixi amb el dret internacional, els
seus ciutadans no ho fan. Alguns d'ells - alguns de nosaltres - estan
prenent la bandera de la lluita no-violenta internacional, segunit
fidels als principis dels drets humans i del dret internacional,
seguint els desitjos del poble palestí. El desembre, anirem a
marxar en solidaritat amb els presos palestins que viuen a Gaza. El
desembre, la marxa de la llibertat de Gaza intentarà aixecar
el setge de Gaza, commemorant el primer aniversari de la invasió
d'Israel. Del 29 al 31 de desembre, marxarem a través de Rafah
i Khan Yunis i la ciutat de Gaza, al llarg de tota la longitud de la
franja, amb el suport de referents com Alice Walker i Walden Bello.
El 31 de desembre, marxarem a les portes del post fronterer de la
cruïlla d'Erez. Pobles de gairebé tots els continents
seran allà, a Gaza, exigint que el món actuï, que
els líders del món reconeguin la solidaritat dels seus
pobles amb la lluita palestina, i reconeguin
la inhumanitat del setge, i hi posin fi. Castigar a un poble
d'aquesta manera no només és il legal. És un
error. És el moment
d'aturar-ho.
Ziyaad
Lunat és un dels organitzadors de la Marxa per la Lliberta
de Gaza (Gaza Freedom March www.gazafreedommarch.org).
Max Ajl també é sun dels organitzadors, de la
Marxa, i responsable del blog www.maxajl.com.
Article publicat a Electronic Intifada el 12 de novembre de 2009.
Traducció de La Fàbrica .
|
