Van començar amb la Núria Cadenas -que als 18 anys va començar un periple penitenciari que en va durar cinc- i van continuar amb, entre d'altres, Francesc Franki Argemí (acusat d'arrencar una bandera espanyola d'un balcó municipal, el 2002), Èric Bertran, de 14 anys (acusat el 2004 de pertànyer a una banda terrorista inventada per la J.K. Rowling) i Jaume Roura (per haver profanat la nació espanyola tot calant foc a una foto del rei d'aquesta, el 2007).

Fa dues setmanes van acusar (sense proves) un vilanoví de 24 anys d'haver agredit un mosso d'esquadra durant una manifestació antibancària a Barcelona, el 2008. Com que no pot pagar la multa de 400 €, haurà de passar 50 dies a la presó. Una situació lamentable, però no pas sorprenent si ens atenem a tots els casos esmentats (als quals aviat potser hi haurem d'afegir el del suposat piròman terrassenc Jaume Soler).

El que sí que ens pot sorprendre de l'activista vilanoví és el seu nom, que evoca alhora la vall del Rif i el Canigó: Karim Akbih Verdaguer, l'independentisme del qual ha estat reforçat per la discriminació a què està subjecta la cultura de son pare amazic.

Qui se'n deu sorprendre més que ningú és l'Heribert Barrera: en una entrevista notòria feta fa vuit anys va afirmar que la immigració era una "amenaça" per a "la cultura, religió i patrimoni genètic" de Catalunya; i vet aquí que són precisament els fills d'aquesta immigració que li estan fent el relleu, a aquest militant tan històric com aprensiu.