Gonçal Bravo i Reig, coordinador general de la COS

Sembla que fa quatre dies que va començar el nou any, i com si res, ja ens hem plantat en ple mes d'abril. I com no, ens trobem en plens preparatius de primers de Maig, de diversos aplecs, els estudiants comencen ja a veure de prop els examens, els treballadors anem veient com la feina cada vegada està més fotuda (si encara la tenim)... i un any més, ens trobem davant del 25 d'Abril...

Commemoració de la derrota d'Almansa, Diada del País Valencià... però també anniversari de la Revolució portuguesa dels clavells als sons del Grandôla Vila Morena d'en Zeca Afonso. Curiosament, diada de commemoració de dues derrotes, la primera que encara ens afecta, i la segona, que semblava una victòria, esdevinguda derrota pel poble treballador portugués, en nom de la "democràcia".

Sé que no sóc l'únic que pensa açò que ara diré, però ben pocs ho han dit en veu alta... De què ens serveix estar sempre "celebrant" derrotes? Tan derrotats estem, que les úniques commemoracions que continuen vives entre aquells i aquelles que s'estimen les llibertats socials i nacionals del nostre país, són simplement això, derrotes?! I amb açò, no vull dir que no estiga a favor de recordar aquestes fites històriques, cabdals per comprendre la història del nostre poble (no només el 25 d'Abril, sinó també l'11 de Setembre i moltes altres), sinó que crec que ja n'està bé de continuar organitzant manifestacions, com si es tractaren de "procesons" de setmana santa, en comptes de jornades reivindicatives i de lluita.

Portem massa anys participant d'iniciatives que malgrat l'energia dels seus inicis, han esdevingut excessivament rígides, i que en compte de servir de revulsiu, només acaben servint per organitzar grans festes, on poder llençar quatre proclames, i consumir grans quantitats d'alcohol i altres drogues diverses, que en molt poc, o en res, ajuden en l'organització i concienciació del nostre jovent, i en l'aprofitament de l'experiència i coneixences de la nostra gent més veterana.

Al País Valencià, i també a la Catalunya del Nord, vivim els exemples més clarificadors del que li espera al conjunt del nostre país (SÍ!, també al Principat) si no ens hi posem totes i tots a treballar des de baix, sense demanar-hi res a canvi, sense buscar cadires, ni "glories", ni "medalletes"... per anar assolint les bases del nostre alliberament.

Són moltes les lluites que s'estan produint al País Valencià, per la defensa de la unitat de la llengua catalana i tenir accès al dret democràtic de veure les emissions de TVC a les comarques del sud del Maestrat; per la defensa del territori i contra les infrastructures salvatges i forasteres, com per exemple a la Valleta d'Agres... exemples de les lluites que contra la MAT o per TVC també es donen a la Catalunya del Nord, i en d'altres territoris dels Països Catalans, com les Illes o les comarques de ponent. I totes aquestes lluites, no ho oblidem, emmarcades en un quadre general de crisi i desfeta del sistema capitalista en el seu conjunt, no només a nivell productiu, sinó també financer i el més important, a nivell ideològic.

També és cert, que fins fa no gaire temps, erem quatre "penjats" els que cridàvem als quatre vents que havíem d'enfortir els nostres lligams organitzatius, de nord a sud, de ponent a la mar, si volíem sobreviure com a poble, doncs precisament amb l'arma de la crisi econòmica, de la desestructuració productiva i territorial, de l'atur de masses localitzat en comarques concretes (com la Plana, la Ribagorça, el Sénia, les Terres de l'Ebre, la Segarra o la Selva que han vist els seus índex d'atur més que doblar-se en menys d'un any) sense eixides econòmiques i laborals, del tancament massiu d'empreses, etc., amb eixa arma, acabarien de destruir definitivament els Països Catalans.

Per sort, eixa arma té un doble tallant, i encara que ens pot acabar de destruir, també podem fer-la servir, si volem sobreviure, per destruir els nostres enemics, els estats espanyol i francés i les seues burgesies regionals. Doncs precisament de les runes de la crisi econòmica, de la desesperació i la misèria creixents, els i les que lluitem per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, hem d'extreure les forces i les energies creadores necessàries per capgirar la situació, i crear les bases necessàries per assolir els nostres objectius: la unitat nacional, la Independència i el Socialisme.

I precisament, la convocatòria que fa la Campanya Nacional 300 Anys d'Ocupació - 300 Anys de Resistència, amb el suport i participació de l'Esquerra Independentista, a més de desenes de col·lectius, casals, associacions i organitzacions d'arreu dels Països Catalans per a aquest 25 d'Abril, és un pas endavant en aquesta nova represa creadora, positiva i lluitadora.

Una represa per trencar els esquemes, per recuperar l'alegria en la lluita, la confiança en nosaltres mateixos, i la capacitat per encomanar eixe optimisme i eixes ganes de lluitar... I LLUITAR PER VÉNCER!!

Precisament per totes aquestes coses que comentava més amunt, i amb l'ànim de no deixar ningú arrere, s'ha convocat el 25 d'Abril, el 25 d'Abril, i no en cap altra data. Si bé és cert que quan el calendari no acompanya no hi ha més remei que buscar altres dates, doncs al País Valencià, el 25 d'Abril no té cap reconeixement oficial que es puga plasmar al calendari laboral... Enguany no cabien excuses, i així ho havíem de dir i deixar clar. Enguany, estem iniciant una nova via, un nou camí per avançar junts i juntes envers la nostra llibertat, com a persones, com a classe i com a poble.

Volem, i ho estem començant a construir entre molta gent i molt diversa, una mostra viva de lluita i desig creador. De compromís, responsabilitat, positivisme i amor per la nostra terra i les nostres llibertats.

Aquest 25 d'Abril, és un nou camí que encetem al País Valencià per avançar unes quantes passes en la construcció de la Unitat Popular. És una nova esperança i una responsabilitat que milers de persones d'aquest país anem a confirmar als carrers de València primer, i després arreu dels nostres pobles, barris, viles, ciutats i comarques... Des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó!

SENSE VALÈNCIA, NO HI HA INDEPENDÈNCIA!!

EL 25 D'ABRIL, TOTES I TOTS A VALÈNCIA!!

Visca el Poble Treballador dels Països Catalans!!

Visca la Unitat Popular!! Visca la Terra!!