Arcadi Bassegoda  

Entrevista amb Eva Sastre, membre de l'editorial Hiru (www.hiru-ed.com), una petita gran editorial independent d'Euskal Herria fundada per Eva Forest que té publicats llibres d'un bagatge polític i intelectual impressionant en un panorama editorial que tendeix a l'absoluta desolació ideològica.

Com i perquè va néixer la idea d’Hiru?

Va néixer de la idea de l’Eva Forest de fer una editorial que publiqués aquells llibres que no hi havia manera de trobar pels canals habituals: teatre, visions crítiques sobre el món que ens envolta, textos importants que no trobaven manera de ser difosos... I també davant de l'evidència que autors de gran importància intel·lectual –com Alfonso Sastre- fossin menystinguts per les editorials i per tant oblidats pel públic lector. Calia rescatar-los i, a més, calia obrir noves vies per tal de potenciar el pensament i la literatura crítiques.

Quins són els criteris de publicació d’Hiru?

Els criteris són amplis. Hi ha obres d'autors coneguts –inclosos premis Nobel- i d’altres d'autors desconeguts. El criteri bàsic seria la qualitat literària i la qualitat del pensament que oferixen els autors i, per descomptat, tot i partir d'un pensament d'esquerres, a Hiru estem obertes a qualsevol tipus de text que pugui suscitar el debat i el matís, sempre en funció del pensament obert i en contra de les línies dominants del pensament únic.

Quins han estat els principals reptes per a un projecte d'aquest tipus?

Reptes... Tots. Una editorial independent, sense més motor que l'entusiasme i la convicció que hi havia un buit per a ella i un públic àvid del tipus de llibres que podíem oferir, ho ha tingut tot en contra. Ha estat un procés dur fins que ha arribat un reconeixement mínim. Els reptes ara són seguir la línia marcada per l’Eva Forest i seguir endavant amb el mateix entusiasme.

Com afronteu i heu afrontat la distribució dels vostres llibres? Quina importància ha tingut internet en aquest aspecte?

Tenir alguns distribuïdors és imprescindible, sempre que aquests funcionin bé i facin cas dels llibres com creiem que mereixen, però la distribució és un dels aspectes més difícils per una editorial com la nostra. Aconseguir que et distribueixin llibres que –segons criteris exclusivament comercials- “no es venen” suposa un repte continu, fins que la distribuïdora s’adona que aquests llibres sí que tenen un públic. Internet ha estat sens dubte una finestra oberta al món que ens ha posat en contacte directe amb infinitat de lectors, que en molts casos van passar a ser clients i, no en pocs casos, amics. Hiru va ser bastant pionera a Internet -ja fa més de deu anys- ja que des del principi vam veure que era una forma ideal per difondre el nostre treball i les nostres publicacions.

Vau ser els primers de publicar a l'estat espanyol autors com Howard Zinn, Michael Parenti, Jacques Pauwels, etc. Va representar una gran dificultat introduir aquests autors al panorama literari de l'estat?

L’Eva Forest va tenir coneixement de les seves obres i va contactar directament amb aquests autors, que es van mostrar entusiasmats des del principi amb les propostes d’Hiru i van col·laborar amb nosaltres obertament i generosa. Suposo que hi va haver una gran empatia entre ells i l’Eva i la relació que van establir va ser més d'amistat que d’una altra cosa. Pel que fa a la dificultat d'introduir-los aquí, és cert que al principi no eren autors gens coneguts, però poc a poc s'han anat coneixent i ara les seves obres ja són demandades pels lectors. A l’Eva sempre li va semblar increïble que una obra com “L'altra història dels EEUU” de Howard Zinn no hagués estat publicada fins aleshores per cap editorial espanyola i va tenir la visió d'editar-la immediatament... Així era l’Eva: veia, captava el que era important i es llançava a editar-ho sense preguntar-se tant sols si comercialment era interessant o no, només es fixava en si era un bon llibre, un llibre important en si mateix.

Teniu una important col·lecció de teatre que contrasta amb l'oferta de la majoria de grans grups editorials; En un mercat en que gairebé ningú publica teatre, ha estat difícil donar-hi difusió?

Tothom diu que el teatre no es llegeix, però el teatre es llegeix, o millor, “el teatre també es llegeix”. A la nostra col·lecció Skene tenim autors que, com en el cas abans citat de Howard Zinn, semblava increïble que tinguessin lliures els drets o que ningú s'hagués interessat en publicar-los en espanyol: Harold Pinter, Thomas Bernhard, Dario Fo, Peter Weiss, Pasolini, Müller, Pessoa... An Hiru l'única cosa que s'ha fet és fer atenció al teatre, una cosa tan senzilla com això. I de debò que la resposta ha estat molt bona per part del públic lector, no només “teatreros”, sinó públic en general.

A 16 anys de la seva fundació i amb més de 300 títols publicats, quina valoració personal fas de l'evolució d’Hiru i de la seva tasca de difusió d'idees i projectes fins a cert punt silenciats?

 Valoració bona. El treball és ardu, els recursos pocs, les idees, moltes. Hiru no és –com deia Eva Forest- només una editorial. Hiru és un projecte d'idees per a les idees, Hiru és una petita editorial radicada a Euskal Herria que té una projecció pel món. Que tot i ser empresa no té un esquema d'empresa; que tampoc és una editorial a l'ús (amb diferents departaments, màrqueting, producció, comercialització etc) sinó on tot ho fem en família i això sí, amb el suport dels nombrosos amics que l’Eva va saber tenir al seu voltant. Hiru és un projecte de cultura i un projecte humà. I per descomptat, independent, perquè fem el que ens dóna la gana.

I, si no és molta indiscreció, en un Estat en que les idees dissidents semblen difícils de difondre, quin volum de llibres moveu a l'any?

Depèn. Hi ha una planificació, és clar, però si sorgeix un llibre interessant, doncs l’editem i ja buscarem els recursos per a fer-ho, perquè el desig d'editar-lo és el primer, i el com –tot i ser important- mai és un obstacle.