Llorenç Buades Castell

El pacte actual de la dreta insular i l'esquerra política a Balears es va bastir a partir de la impossibilitat electoral del PP de guanyar la majoria per si mateix. El PP volia imposar-se a Unió Mallorquina, i aquesta formació de dreta insular que tenia els seus orígens en les crisi del partit d'Adolfo Suárez, per raons de supervivència ha optat per fer front a la maquinària d'un PP cada vegada més abocat a posicions d'extrema dreta espanyola.

S'han acceptat les urbanitzacions de Ses Fontanelles, han començat les obres de Son Quint-Son Muntaner aprovades pel Pacte de Progrés després de la derrota en aquells anys del moviment veïnal, es farà el port esportiu d'El Toro (Port Adriano), el projecte de camp de golf dels amics d'UM serà realitat, Muro s'urbanitza ja a un indret diferent del volgut pel PP i a benefici dels socis actuals, el projecte d'hospital de Son Espases serà realitat.

Els constructors no passen pena perquè tenen 11.000 concessions d'obres signades per l'anterior govern, bona part d'elles destinades a l'especulació, i el sector turístic veu amb bon ulls al nou govern que ha deixat de banda les polítiques de l'ecotaxa. Com que l'avidesa de la patronal no té límits, ara demana al govern que elimini l'impost sobre el patrimoni, que com sabeu només paguen els que disposen de més de 182.182,18 euros, descomptat el xalet o vivenda on viuen.

Com que l'hospital de Son Espases necessitarà d'accessos, es farà el Segon Cinturó amb un canvi de nomenclatura per tal que el Bloc el pugui digerir millor i amb quatre concessions que minimitzin l'impacte. Tot un gran progrés!

El PP va perdre l'aliança. No va perdre les eleccions en el cas de Mallorca i ha aconseguit una gran victòria amb l'acceptació per part del govern de consolidar la seva opció de fer l'hospital a Son Espases. Una de les excuses que s'han posat en contra del moviment Salvem La Real, vinculat durant anys a la lluita contra el projecte hospitalari al costat del monestir del Císter, és que, una vegada feta la concessió per part del Partit Popular de les obres, les indemnitzacions a pagar serien molt fortes. No han volgut ni entrar en consideracions respecte al sistema emprat en la concessió, ni en el fet que el permís d'obra es va fer prèvia eliminació del planell d'una torrentera que es contempla al lloc en el pla Ribas Piera, ni en les possibilitats de no pagar cap indemnització perquè l'empresa constructora ha fet malbé un jaciment bizantí i altres bens declarats d'interès cultural. En reactivar-se les obres altres dipòsits arqueològics patiran les conseqüències de l'opció feta abans pel PP i ara pel Pacte.

La plataforma Salvem la Real, considera traïdors tots els partits polítics institucionals a Mallorca (des del PP al Bloc). Manté el criteri de lluitar fins al final a partir de les consideracions jurídiques i no ha renunciat tampoc a cap mena d'iniciatives mobilitzadores contra la decisió del govern. Les plataformes com Salvem la Real, Sos Can Veiret, la de les Vies, contra el Segon Cinturó i moltes altres han lluitat al llarg dels darrers anys contra les polítiques territorials del PP i han fet possible l'accés al govern dels partits de l'actual Pacte. Els líders polítics del PSOE i del Bloc volien sortir a totes les fotos en les mobilitzacions per tal de salvar el monestir. El PSOE ha fet el que acostuma a fer: incomplir les promeses electorals. El Bloc ha volgut en canvi distanciar-se de la decisió del govern, però els seus dirigents sense cap mena de consulta a les bases ja han decidit que de cap manera deixarien un govern on no governen i on els que decideixen les polítiques fonamentals són el PSOE i UM. Mantenir la credibilitat exigiria sortir del govern i fer polítiques pròpies de suport o rebuig als seus projectes, i també permetria fer valer iniciatives pròpies diferenciades a partir de cada cas concret. Permetria recuperar la credibilitat perduda davant els moviments socials que, de cap manera es poden fiar ara del Bloc com a soci. Fora del govern podrien participar de les mobilitzacions de les plataformes i enfortir els seus projectes polítics. Dins el govern no animaran cap oposició a si mateixos. Altra cosa és que vulguin tenir rèdits electorals del seu cinisme.

Biel Barceló (PSM) va dir que el govern és més que Son Espases, i té tota la raó. És Son Espases, és Ses Fontanelles, és el port esportiu d'El Toro, és el manteniment de portaveus i càrrecs del govern que no parlen el català. També formen part del govern les polítiques sanitàries de privatització del sector que s'obren amb la construcció de Son Espases enlloc de la reforma de Son Dureta. Formen part del govern les decisions de permetre escoles que practiquen la segregació social i per raons de sexe dels alumnes, o les decisions de posar en marxa el batxillerat d'arts a un institut privat concertat quan només n'hi ha dos a Palma.

Formen part del govern les promeses que no es compleixen en relació a la solució dels problemes dels treballadors i treballadores de Salom IB 3 que lluitaren contra el PP i que es mantenen en la mateixa precarietat contractual. Formen part del govern les polítiques antisindicals aplicades a la vaga de Remolcanosa, i formaran part del govern les properes polítiques que ja s'endevinen contra la immigració i que el PSOE, al qual s'han subordinat en l'àmbit de l'Estat farà aplicar en breu.

Els primers cent dies de govern han servit per a posar de manifest la incapacitat de l'esquerra institucional de Mallorca per a gestionar el seu programa electoral. El desencís de la gent que tenia alguna esperança de canvi és manifest, però els aparells partidaris tenen també raons per a mantenir-se en el govern: els càrrecs i les col·locacions que es deriven dels mateixos permeten que cada aparell partidari tanqui files en defensa dels seus llocs de privilegi. No és cap secret que hi ha partits que arrosseguen deutes considerables, i el pas a l'oposició faria perdre moltes col·locacions.

D'altra banda la gent col·locada es comporta de manera menys crítica amb l'aparell que fa possible el seu lloc de feina. Aquest fet real no acostuma a formar part de l'anàlisi polític de la situació, però en molts casos és determinant.

Els moviments socials combatius es trobaran, com passa a altres indrets d'Europa, amb una esquerra institucional cada vegada més allunyada dels seus objectius programàtics. La reflexió que s'ha de fer des dels mateixos és com obrir-se pas en l'escenari institucional mitjançant la construcció d'un subjecte polític que sigui expressió dels moviments, i on aquests no puguin ser manipulats.