Vicenç Navarro

Aquest text, la intervenció del professor Navarro en les XXVIII Jornades de Debat sobre Sanitat Pública, analitza els canvis en les condicions de salut i qualitat de vida en les poblacions dels països desenvolupats i dels països en vies de desenvolupament, durant els últims 30 anys, com a conseqüència de l’aplicació de les polítiques neoliberals per nombrosos governs i promogudes pel Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i per l’Organització Mundial de la Salut, i altres agències internacionals.

L’autor mostra que el que ha passat no és tant una reducció de les intervencions de l’Estat sinó un canvi en la naturalesa i en el caràcter d'aquestes, amb el resultat d'importants canvis en les relacions de poder de classe a cada país, establint una aliança entre les classes dominants dels països desenvolupats i les dels països en desenvolupament que ha imposat la seva ideologia: el Neoliberalisme. Aquesta és la causa de les enormes desigualtats en salut en el món d’avui. L’article conclou amb un anàlisi de l’informe final de la Comissió de Determinants Socials de la Salut de l’OMS, elogiant i aplaudint la seva anàlisi i molts de les seves recomanacions, però criticant la seva falta d’atenció a les relacions de poder que representen els determinants socials. No és únicament que les desigualtats matin a les persones –com assenyala l’informe- sinó que qui és responsable d’aquestes desigualtats mata a les persones. I sabem el nom d’aquest responsables.

Editorial de L'Accent   

Mentre els Ministres de Treball dels Estats europeus es reunien a Barcelona, el passat 29 de gener, el Consell de Ministres espanyol va aprovar per sorpresa una proposta al Pacte de Toledo de reformar i retallar les prestacions de la Seguretat Social. Pocs dies després, el passat 5 de febrer el govern de Zapatero va presentar una genèrica proposta de Reforma Laboral a la patronal i als sindicats oficials CCOO i UGT. Els propers mesos doncs seran claus per la determinació del nou marc jurídic del mercat laboral a l’Estat espanyol.

  Paul A. Baran*  

Aquest text, Publicat  a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor. 

  Manel Ros 

Durant anys la política migratòria a l'Estat espanyol ha consistit en dominar costi el que costi els fluxos migratoris, sobretot els de fora de la UE. Va ser el PSOE qui va posar per primera vegada damunt la taula el que coneixem com Llei d'Estrangeria. Avui el PSOE, sota el seu mantell de progressisme, segueix apostant per una immigració controlada en mans de les necessitats del mercat i no de les necessitats humanes d'aquells que fugen de la pobresa, l'atur o la repressió política.

La Fàbrica

100.000 persones omplien els carrers de València el passat 29 de novembre per demanar la dimissió del conseller d'Educació Font de Mora i en defensa de l'ensenyament de qualitat. LA FÀBRICA i L'ACCENT ens hem adreçat a dues persones de les organitzacions convocants per valorar la resposta massiva i valorar cap on cal caminar ara en defensa de l'escola pública, catalana i de qualitat. Marc Candela, d'STEPV, i Lluís Pascual, del SEPC.

 Àlex Tisminetxky  

En els darrers mesos la majoria dels mitjans de comunicació, els diferents governs i, sobretot, la patronal reclamen una nova Reforma Laboral. Les propostes maximalistes de la CEOE han aplaçat temporalment la signatura d'un nou "acord social", i és un bon moment per a girar la vista enrere i fer balanç de les reformes laborals que s'han dut a terme a l'Estat espanyol des de la mort del dictador Francisco Franco.

I el resultat no pot ser més descoratjador: la classe treballadora tenia més drets laborals l'any 1976 que actualment, i els ha perdut durant les tres dècades de monarquia parlamentària en cada una de les reformes laborals.

 Vicenç Navarro 

Si vostès llegixen la premsa o escolten la ràdio o veuen la televisió s'adonaran que termes com burgesia, petita burgesia, classe treballadora o lluita de classes (termes tots ells utilitzats àmpliament per les dues tradicions sociològiques més importants del món occidental, tant la weberiana com la marxista durant la major part del segle XX) han desaparegut pràcticament de la narrativa mediàtica i política del país. Aquelles veus aïllades que utilitzen aquests termes són immediatament acusades d'”antiquades” o el que és pitjor, són marginades, mantingudes en quarentena per a impedir el contagi a la població.

Pilar Galindo

Els aliments frescs i cuinats a casa es substitueixen, cada vegada més, per aliments industrials, precuinats, amb conservants i additius. No esmorzar, no menjar fruita i verdura diàriament, beure refrescs en lloc d’aigua, i menjar llaminadures i l’anomenat menjar escombraria, perjudica la salut i augmenta l’obesitat.

Laia Altarriba

10 facultats ocupades als Països Catalans i augmentant. El pols que les assemblees de facultat i el SEPC mantenen a les institucions per aturar un pla que denuncien que comportarà la privatització i elitització de la universitat pública s'aguditza. Amb un degoteig d'ocupacions a la UB, UAB i UV, els estudiants planten cara a les institucions per aconseguir aturar un procés de transformació del model universitari que s'ha fet d'esquenes a ells. Des de fa dues setmanes, centenars d'estudiants catalans dormen a les facultats per exigir que se'ls escolti. De moment, la resposta que han rebut ha estat la petició contra 28 d'ells de ser expulsats de les universitats entre un i onze anys, el menyspreu del conseller principatí del sector i paraules vagues dels rectors que en cap cas s'han transformat en compromisos. Els estudiants es comprometen a mantenir i extendre la lluita.

  Mark Weisbrot*  

Els EUA i la Unió Europea junts conformen gairebé la meitat de l'economia mundial, i la recuperació d'aquestes dues grans economies és bastant incerta. Al contrari de la idea que s'ha popularitzat i del que sostenen gran part dels posicionaments polítics que veiem, el problema no és una despesa governamental irresponsable en cap dels casos, sinó la manca de compromís de les autoritats de les dues àrees per assegurar una recuperació econòmica robusta de la més profunda recessió mundial des de la Gran Depressió. Això també és cert en molts altres països. 

Carme Valls-Llobet

Interessant anàlisi de les desigualtats de gènere que existeixen en salut pública. Article escrit per la metgessa Carme Valls-Llobet, directora del programa Dona, salut i qualitat de vida del CAPS.

L'ACCENT

L'educació catalana està en peu de guerra. Des de la primària fins la universitat, estudiants i mestres s'estan mobilitzant en defensa d'una educació pública, catalana i de qualitat, i en contra de les polítiques capitalistes que ataquen aquests principis.

El número 142 de L'ACCENT recull aquestes mobilitzacions als Països Catalans, els motius que els han empès a tancar les aules i sortir el carrer i també les mobilitzacions estudiantils a Itàlia. També reproduïm l'article sobre les claus sobre el Procés de Bolonya que està transformant la universitat.