Pau Tobar 

En el seu número 178 l’Accent ressenya el llibre “Enric Tàrrega. L’amant de la ciutat somniada”.

Es tracta d’un llibre de converses entre l’instigador, Joan Vicent Cubedo, i Enric Tàrrega; i entre tots dos i alguns dels amics d’en Tàrrega. Aquests diàlegs es divideixen en tres parts doncs: La vida; La ciutat; Els amics.

Raimon Collet*  

Des de la implantació de les autonomies sorgides de la Segona Restauració borbònica, a finals dels anys setanta dels segle XX, han anat consolidant-se una casta de polítics i buròcrates a les administracions autonòmiques que, lligats als interessos de classe dels grups econòmics dominants, han anat impulsant un sistema de referència de simbols i identificacions propis per a cada territori. No oblidem que qualsevol estructura política necessita instaurar uns determinats referents simbòlics per identificar al conjunt de la població, elements que li confereixen legitimitat a la institució política i a les seves decisions. Els processos de construcció nacional que s'han succeït, primer a Europa i Amèrica del sud i després a la resta del món, han anat sempre acompanyats d'un sistema simbòlic identitari de referència, en el qual inserir la població dels seus respectius territoris, conformant el que Benedict Anderson anomena “comunitats imaginades”[1]. Sense aquests marcs simbòlics de referència, qualsevol estructura i institució política es veuria abocada a la deslegitimitat i al qüestionament de la seva existència. 

Esquerra Independentista del Barcelonès  

Avui, la situació de la nostra llengua al conjunt del nostre país és una situació difícil. Les tres dècades d’autonomisme no ens han dut a cap normalització, el bilingüisme oficial ha limitat la recuperació del català, legitimant la imposició espanyola després de 40 anys de dictadura, i després els atacs i agressions dels estats contra la nostra llengua i cultura pròpies no només no s’han aturat, sinó que s’incrementen cada dia.

Pau Alabajos

Ens fem ressò d'aquest article d'opinió del cantautor Pau Alabajos, on ens parla de l'evolució de les Falles i de les comissions falleres actuals que no han renunciat a bastir una festa lluny dels cànons imposats per les institucions de poder. Com no podia ser d'una altra manera, Alabajos exemplifica a través de l'àmbit que millor coneix: la música.

Jordi Martí i Font

Diu Raimon, la veu i el crit del país, que "Ell em va descobrir el país"; segons Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de dalt, ell "ha estat un dels sostenidors, dels que han aguantat la llengua i la cultura catalana"; l'editor Josep Maria Castellet afirma que "difícilment trobarem a la segona meitat del segle XX una altra figura d'una influència tan gran sobre la literatura dels Països Catalans"...

Pau Tobar

El maig de l'any passat veié la llum la directiva europea 2007/23/CE sobre la venda i ús de productes pirotècnics. La normativa ha estat rebuda com una poalada d'aigua freda entre les innombrables colles festeres dels Països Catalans que tenen el foc com a element central i indispensable de la festa.

Jordi Martí Font

"Aquestes minories havien estat desautoritzades, per dretes i esquerres, en funció de criteris ideològics consensuats pel mite del creixement, com a "contraris al progrés". A patir d'aquell moment, un cop articulada l'arquitectura político-jurídica institucional, els opositors minoritaris passarien a ser sospitosos de la democràcia, per pretendre'n vulnerar les seves lleis".

Relexions crítiques al voltant de les marques i l'ensenyament, a partir del llibre No Logo, de Naomi Klein.

Jordi Martí 

Bones notícies per a la nostra llengua ara que ja tenim (amb poca cosa ens alegrem) dos assajos de Zygmunt Bauman traduïts al català. El darrer que acabo de llegir és "Temps líquids", publicat per Viena Edicions i traduït per Raül Garrigasait, però abans la Universitat de València havia editat "Identitats líquides", una lectura recomanable al cent per cent per a qui li agradi cremar-se les pestanyes intentant entendre tot això de la identitat, el fet nacional, etc., al segle XXI, que és on som ara.

Arcadi Bassegoda  

Entrevista amb Eva Sastre, membre de l'editorial Hiru (www.hiru-ed.com), una petita gran editorial independent d'Euskal Herria fundada per Eva Forest que té publicats llibres d'un bagatge polític i intelectual impressionant en un panorama editorial que tendeix a l'absoluta desolació ideològica.

 Jordi Martí Font  

Davant la lectura del llibre “Los 70 a destajo. Ajoblanco y libertad” de Pepe Ribas.

Gabriel Ferrater, en el seu poema "In memòriam" deia que l'esclat de la guerra no li va fer gaire efecte perquè el cap li anava ple d'una altra cosa: la descoberta de la poesia a través de "Les fleus du mal" i, amb ella, de la revolta.

  Jordi Martí Font

Acabo de llegir les 447 pàgines del llibre i no em puc estar de reproduir unes línies de l’obra que crec que són la base sobre la qual el “personatge” ha escrit: “El que és jo, s’han acabat els sacrificis. Ho sento, però la divisa dels tres dons que s’han d’agrair a l’atzar no la puc fer meva per cap banda: ni sóc dona, ni sóc de classe baixa, ni sóc de nació oprimida. Fora bromes, per tant”. I acabat el llibre, l’únic que no entenc és que ho senti.

Jordi Martí i Font

En aquest article l’autor explora la trajectòria de Joan-Lluís Lluís i de retruc ens parla del manifest revulsista nord-català signat a Perpinyà el juny de 1998.

Lucas Marco

El periodista valencià Francesc Bayarri explica en aquesta entrevista la seua investigació periodística sobre l'assassinat d'un important criminal croat acollit pel franquisme al País Valencià. El resultat de tres anys d'investigació és el llibre "Cita a Sarajevo".

Miquel López Crespí, escriptor

Denúncia del silenciament i demonització als quals es veuen sotmesos determinats autors i les seves obres per part de comissaris culturals al servei de grups de poder que malden per primar la lògica del màxim benefici en detriment de la qualitat literària. Guanyen els autors poc (o gens) crítics, servils amb el poder. Hi perden els crítics, hi perd la cultura.