Jessie Blanco 

L'autora parla del debat imprescindible entre feminisme i marxisme i les reflexions que ha ocasionat aquest debat al llarg del temps. El text recorda també les aportacions de les socialistes europees més importants del segle passat, com Luxemburg, Kollontai, Tristán o Zetkin. La Paella pel Mànec ha fet la traducció d'un fragment del text.  

    Tárzia Medeiros

El progrés del capitalisme globalitzat, particularment a l'Amèrica Llatina, situa aquesta regió a l'ull del cicló de les protestes socials i de la convergència de diverses lluites anticapitalistes. Des de fa uns anys, sectors del moviment feminista anticapitalista se sumen a aquesta convergència, contribuint així amb una anàlisi feminista transversal en diversos debats i articles. La confluència d'aquestes resistències populars ha estat fonamental per perforar el blindatge d'un «capitalisme salvatge» que es defineix ell mateix com a sistema sense alternativa possible.

 Justa Montero i Begoña Zabala

Justa Montero és cofundadora i membre de l’Assemblea Feminista de Madrid. Begoña Zabala és cofundadora i membre d’ Emakunde Internacionalistak de Nafarroa. L’original fou publicat al número 32 de la Revista Pueblos, el juny de 2008. El bloc La Paella pel Mànec n'ha fet la traducció al català.

Núria Rodríguez 

Aquest article ha estat publicat a l’Accent número 148. És un article clarificador que exposa diversos aspectes d’algunes teories postmodernes -com les teories queer- que massa vegades, confonen i amaguen l’objectiu de la lluita feminista i el seu context actual.

"La teoria queer i el postmodernisme en general desconfien dels subjectes col·lectius, creuen que s’han fet massa abusos en nom d’eixos subjectes col·lectius, en nom de la religió, en nom de la raça, en nom de la pàtria, en nom de la classe… I acaben defensant postures individualistes.

Malauradament estem encara en un moment massa llunyà per poder proclamar la mort del patriarcat i la deconstrucció dels sexes".

Alizia Stürtze 

"L’afroamericana Angela Davis, gran activista per la igualtat racial, sexual i econòmica; i especialitzada en l’estudi dels mecanismes visibles i latents del racisme, critica en els seus llibres “Women, Race and Class” i “Women, Culture and Politics” (en referència sobretot a la societat nord-americana, bressol del feminisme occidental) el domini que sobre el moviment feminista exerceixen les privilegiades dones blanques i les conseqüències que té aquest fet: la lluita per la igualtat és deficient, hi ha un racisme latent, les preocupacions o objectius giren entorn de preocupacions que responen als seus interessos de classe i no tant als de les seves germanes negres, llatines o asiàtiques; així, les dones blanques de classe mitja poden aconseguir els seus objectius particulars sense assegurar cap progrés ostensible per a les dones del Tercer Món o les racialment oprimides.

És l’antic debat sobre si el feminisme ha de ser o no un “feminisme de classe”,..."

Traduït al català pel blog feminista La Paella pel Mànec. 

  Grup de dones La Paella Pel Mànec

La història ha perfilat amistats i desencontres. Com en un mirall ovalat, la relació entre alliberament nacional i gènere es desdibuixa i s’ubica en un la utòpic més que no pas en un terreny real. La deformació s’ha tornat frontera. Es planteja doncs la necessitat d’un qüestionament crític des de  l’arrel.

Per abordar el tema podem valer-nos d’una comparativa actual com és la de l’Estat i la Nació. Un exemple interessant que ens pot fer veure aquesta falta de connexió de l’alliberament nacional i el de gènere.

Meredith Tax*

"Pertanyo a un grup bastant petit de dones nord-americanes profundament feministes però que també segueixen considerant-se socialistes. El meu treball sobre la història de les dones nord-americanes m’ha convençut que als moviments de dones els va millor en els períodes d’efervescència progressista general, quan l’esquerra també és forta. Això no ha passat als Estats Units des dels setanta."

Traduït al català pel blog feminista La Paella pel Mànec.

Eva Cruells, Alex Hache i Núria Vergés Bosch

Una recerca activista sobre les relacions actuals entre les dones i les tecnologies.

De nosaltres i les nostres motivacions...

DonesTech és un grup informal que es creà el juny del 2006 a Barcelona. Està composat de dones i homes que tenen en comú determinades trajectòries lligades a la recerca activista, el mediactivisme, la pràctica tecnològica i la perspectiva de gènere.

Unes 150 dones provinents de més de quaranta països de tots els continents van participar en la 7a Trobada Internacional de la Marxa Mundial de les Dones que es va celebrar del 14 al 21 d'octubre a Panxón (Galícia). Una reunió que va permetre establir les línies mestres de treball de l'organització per als pròxims dos anys, enfortir les coordinacions continentals i aprovar diversos documents estratègics.

Hector Serra

Entrevista a Mireia Foradada, membre de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, publicada a L'ACCENT.La Mireia explica la creació d'aquesta plataforma que ha convocat per primer cop la manifestació del 28 de juny a Barcelona.

Aurora Mora

Maria Jesús Izquierdo, professora de teoria sociològica a la Universitat Autònoma de Barcelona conversa en aquesta entrevista sobre desigualtats, violència de gènere i feminisme

Mercè Molist

Un dia, algú dirà que la forma de lluitar de Richard Stallman no difereix de la de Gandhi. Ambdues són femenines. Internet, en les llengües amb gènere, és femenina. Terra negra fèrtil de creativitat, consciència oberta de planeta. He vist aquesta feminitat en els constructors de l'era digital. En els seus guerrers, que aprenen a caminar pel terreny del yin, oblidat fa mil.lennis. Tinc alguna cosa que potser sigui del vostre interès i, per què no, dels vostres “enemics”.