Resulta reconfortant que, per una vegada, compatriotes acusats de pertànyer a ETA i de cometre greus delictes, hagin quedat en llibertat després de la vista oral del judici. És cert que, en el «cas Egunkaria», encara cap el recurs davant el Tribunal Suprem, però la contundència de la decisió convida a pensar que Torrealdai, Uria, Otamendi, Oleaga i Auzmendi s'han lliurat de la presó definitivament. Coneixem als ara absolts i sabem de la seva exemplar trajectòria professional i humana, de manera que no podem pensar que la sentència els ha deixat nets de pols i palla, per la senzilla raó que, per a nosaltres, mai van estar bruts. L'alegria que produeïx l'absolució no pot amagar, no obstant això, el que han patit en tots aquests anys, i, per descomptat, els danys irreparables infligits a un projecte estratègic per a la cultura basca, com va ser Euskaldunon Egunkaria.

Reproduim el manifest que corre per la xarxa davant el greu atac per a la llibertat d'expressió, el dret a la informació i l'accés a la cultura a internet que suposa el projecte de llei 'd'Economia sostenible' del govern espanyol, que amenaça amb retallar drets fonamentals dels ciutadans en benefici de certa indústria de l'entreteniment i el negoci de la propietat intel·lectual, permetent fins i tot el tancament de llocs web sense ni ordre judicial.

  Naomi Klein 

El 17 de setembre de 2009, en plena campanya promocional de "Capitalism: a love story", el seu atac cinematogràfic a l'ordre capitalista, Michael Moore va xerrar amb l'escriptora Naomi Klein sobre la pel·lícula, les arrels de la crisi econòmica, les esperances i perills del moment polític present i la manera com des del discurs de l'esquerra es pot arribar a la gent corrent. Aquesta és una transcripció de l'entrevista.

Noam Chomsky

L'autor analitza els esdeveniments d'aquest passat mes de juny, observant les recents eleccions al Líban i a Iran, a més dels esdeveniments succeïts a Israel i el cop a Hondures, i para atenció en les reaccions i el discurs que han generat a Occident. 

Jordi Martí Font, coordinador de la revista Catalunya

El 22 de febrer de1937, la Confederació Nacional del Treball de Catalunya treia al carrer la seva primera publicació orgànica escrita en català. Es tractava del diari de tarda"Catalunya", que venia a afegir-se a "Solidaridad Obrera", l'històric diari del matí de l'anarcosindicat, escrit tot ell en castellà.

  Jordi Garrigós 

Des que en Joan Ferran va posar de moda la paraula "crosta" aquest mot no para d'emprar-se per  tot allò que incomoda. Sempre que la utilitzem és per designar allò que cal arrancar, que sobra. Em venen al cap els lumpen o els quintacolumnistes, termes més de converses airades de barra de bar o documents dogmàtics del segle passat. Però el polític del PSOE l'ha tornat a primera línia, la seva intenció: eradicar la influència nacionalista dins la CCRT.

  Aquil·les Rubio 

El passat 27 d'abril, la resistència popular impedí el primer tancament del repetidor de TV3 a la serra de la Carrasqueta, al terme municipal de Xixona. Dues-centes persones es concentraren, al cim del mont i sota un intens aiguat, i impediren l'accés al repetidor de la Guàrdia Civil i d'un Funcionari del Jutjat. Ara, a finals de novembre, la Generalitat Valenciana reprèn la seua política contra la cultura catalana.

Humbert Roma 

Dilluns passat, 15 d'octubre, vaig veure amb interès -al programa Àgora del canal 33 ("la nostra")- un debat sobre la proposta de consulta sobiranista del Govern basc i la majoria parlamentària que li dóna suport (mal anomenada "proposta Ibarretxe"). I vaig tenir una sensació agredolça.

Arnau Urgell 

Si en el suplement antimonàrquic de L´Accent 115 ens fixàvem en la campanya monàrquica i espanyolista de diaris com La Vanguàrdia i El Periódico en aquesta ocasió volem analitzar dos articles del Diari de Girona. Aquesta publicació, sempre ha tingut una línia editorial molt crítica contra l´independentisme i ha protagonitzat diversos episodis de criminalització del moviment.

  Joan Teran 

La qüestió de la crema de retrats s’ha convertit en un dels temes de moda per la premsa estatal des que el passat 15 de setembre sortia a la llum pública l’actuació de l’Audiència Nacional contra els encaputxats que cremaren retrats dels reis espanyols. En aquest text que apareix al Suplement antimonàrquic que ha fet L'ACCENT, Joan Teran analitza el paper que ha jugat la premsa en tot plegat.

  Roger Palà

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que se suposa que hauria de vetllar per la pluralitat dels mitjans de comunicació catalans, ha emès un informe carregant contra el documental Terra Lliure: punt final, dirigit pel periodista David Bassa, produït per Bat a Bat i emès pel 33 el passat 14 d’abril.

  Laia Altarriba i Piguillem 

Jo hi era i us puc assegurar que van passar per davant meu. Les vaig veure passar totes 5.000. Potser eren una mica més o una mica menys, el número no fa la cosa. I també vaig veure una munió de fotògrafs retratant l'encapçalament de la manifestació. Però avui he baixat a esmorzar al bar, i repassant la premsa barcelonina m'he adonat que, o bé havia estat una il·lusió òptica fruit de la meva imaginació, o bé que hi ha molt mala fe, per dir-ho finament.