Entrevista a Olivier Bonfond i Eric Toussaint   

Marga Tojo Gonzales entrevista Eric Toussaint i Olivier Bonfond, membres del Consell International del FSM i del CADTM (Comitè per l'Anul·lació del Deute del Tercer Món), que han participat en diferents reunions i activitats internacionals al Brasil al voltant del recent FSM, així com a l'Assemblea de Moviments Socials del 29 de gener.

Toussaint i Bonfond fan una anàlisi molt crítica de l'evolució del FSM, dubten si el Fòrum Social Mundial no podria fer encara un paper positiu, o si seria millor construir instruments nous que permetessin anar més enllà. Així, valoren idees com la Internacional proposada per Hugo Chávez, que haurien d'aplegar partits d'esquerres, moviments socials i xarxes internacionals en un front comú permanent per la unitat d'acció, mantenint la identitat de cadascun, davant l'amenaça del cop d'estat i la intervenció militar imperialista contra els moviments socials i els processos de canvi en especial a l'Amèrica Llatina, aguditzada en temps de crisi. 

Declaració final de l'Assemblea final del Forum Social Català, que se celebrà a Barcelona el mes de gener de 2010, i en el qual prengueren part des de diversos moviments socials fins a organitzacions i partits, sindicats i ONGs.

En el marc del II Fòrum Social Català, els moviments socials de Catalunya ens hem reunit a Barcelona, en uns moments en què la crisi global capitalista ens colpeix amb força, generant un augment de l’atur, la pobresa, les desigualtats i la repressió, sense precedents en les darreres dècades.

Emir Sader  

A deu anys de Seattle i del primer Fòrum Social Mundial, el balanç que es fa necessari és el de la lluita per “un altre món possible”. El balanç del FSM no ha de ser dels fòrums, sinó dels objectius que es van proposar quan vam començar a organitzar-los. Una altra visió seria víctima del corporativisme, de la creença que l'evolució interna d'una organització és la història política d'aquesta organització. Un balanç del FSM no és un balanç de la situació de les ONG o dels moviments socials. Per contra, aquests han de ser avaluats en funció del que hagin contribuït a la construcció de l'altre “món possible”. 

Carlos Taibo  

Que el Fòrum Social Mundial (FSM) està en crisi és un secret a veus. La principal explicació és òbvia: encara que els diagnòstics que des del FSM s'han formulat respecta al rumb del planeta han demostrat ser detalladament precisos, mentre la corrosió del capitalisme va a més, la capacitat dels moviments per a articular respostes efectives segueix sent reduïda. I això és així malgrat que, per part d'aquests moviments, hi ha una consciència clara pel que fa al fet que la corrosió no afecta només al neoliberalisme, sinó que arriba més aviat al propi capitalisme com un tot.

Samir Amin 

L'actual crisi mundial, escriu Samir Amin en aquest text, no és ni una crisi financera ni el resultat d'una constel·lació de crisis sistèmiques, sinó que es deriva del risc d'impugnació del poder del capitalisme imperialista dels oligopolis globals per part dels marginats. Mentre les potències mundials busquen restaurar el sistema al seu estat anterior a la crisi, la crisi actual, de fet, ens permet concebre un front integrat possible en el qual "que participin totes les forces socials i polítiques que en conjunt representen a les víctimes del poder exclusiu dels oligopolis", sosté Amin. Desafiar el capitalisme històric representa l'element fonamental en l'emancipació dels oprimits, un desafiament que només s'assolirà quan lels pobles del Sud i del Nord global uneixin la lluita. El repte consisteix en la permanent construcció de l'internacionalisme dels treballadors i els pobles davant del cosmopolitisme de les oligarquies.

Iñaki Gil de San Vicente 

Per què s'ha produït aquesta crisi? Com en sortirà la burgesia espanyola? Respon la crisi actual a una simple incapacitat transitòria del bloc de classes dominant per a saber aprofitar els immensos guanys obtinguts en “la dècada d'or” o hem d'aprofundir més en les contradiccions històriques del capitalisme espanyol per a descobrir quin és la gravetat real dels problemes que esclaten periòdicament? Estem immersos en una mera crisi econòmica o es tracta d'una “crisi espanyola” en el sentit que tota la seva estructura està trossejada? Si així és quins costos pagarem els i les explotades, les nacions oprimides dintre de l'Estat espanyol i les nacions saquejades pel seu imperialisme extern? Què hem de fer els pobles oprimits i les esquerres internacionalistes?

Josep Villarroya

Com vaig sentir dir a l'advocat Miguel Castells, els judicis es guanyen amb les declaracions dels testimonis de la part contrària. De fet, El Capital es fonamenta en l'ús dels informes dels funcionaris de l'Estat anglès. Es tracta, doncs, d'enfrontar-los amb les seues pròpies dades, de forçar-los a reconèixer la seua responsabilitat i de fer-les servir per a acabar amb aquest sistema. Per aquest motiu, entre els favorits del meu navegador tinc seleccionats algunes webs, com ara la de l'FMI, el BM, la FAO, l'OIT o l'OMS, l'INE o els serveis estadístics autonòmics del Principat, del País Valencià i de les Illes, i les consulte periòdicament per fer-hi una ullada i assabentar-me dels seus estudis i informes.

  Entrevista  a Alain Badiou  

En aquesta entrevista, el filòsof Alain Badiou reivindica la necessitat de recuperar la hipòtesi d'emancipació, més enllà de la democràcia parlamentària del capitalisme, que no representa la sobirania popular, però amb formes noves després de les fallides experiències històriques.

Reflexiona també sobre la necessitat d'una pràctica la resistència a l'ofensiva reaccionària, exemplificada a l'Estat francès per l'ascens de Sarkozy, en el moment actual en què l'esquerra veritable no està en condicions de prendre el poder, i que compara amb el període d'interval reaccionari viscut entre la Comuna de París i la Revolució d'Octubre.

Pau Llonch

Entrevista que fa Pau Llonch al filòsof Santiago Alba Rico per a la Directa. Us en reproduïm la versió sencera. El mateix Pau la presenta: "És molt interessant en molts aspectes, però totes les reflexions al voltant de la necessitat d'establir un cert conservadorisme en termes antropològics a les nostres propostes polítiques, un cert puritanisme com a contraposició al mecanisme de reproducció capitalista basat en l'augment indefinit de les llibertats ("la libertad del hambre"...) o la seva posició en front les properes eleccions europees configuren un corpus discursiu que no es pot deixar perdre.

Si al seu dia ja vaig tenir el plaer de rellegir "Dejar de pensar" per ressenyar-lo, ara em costa de transmetre fins a quin punt l'aportació que aquest gran home, durant els dos dies que vaig tenir el plaer d'escoltar-lo, m'ha descol·locat en algunes coses i m'ha reafirmat en la majoria d'altres. Sense més, aquí ho teniu."

Seminari Taifa

El Seminari d'Economia Crítica Taifa organitza un curs els dies 6, 7 i 8 de febrer sobre el procés de construcció europea: "Actualment, la Unió Europea s’ha convertit en un dels agents fonamentals en l’avenç de les polítiques neoliberals. L’objectiu del curs és presentar quins són, des dels seus orígens, els objectius del procés de construcció europea així com quins instruments ha emprat per la consecució d’aquest objectius".

Pedro Brenes

És molt conegut el precepte segons el qual el revolucionari ha de moure's entre les masses populars com un peix a l'aigua. I que ha d'estar obligatòriament on estiguin les masses, integrat en cada lluita reivindicativa, situat en la primera fila de cada mobilització i a l'avantguarda de la defensa dels drets dels pobres i dels oprimits.

Rafa Díez Usabiaga

"Com veiem de forma irrefutable, el mercat deixat a la seva lliure inèrcia crea grans desigualtats, sent font d'explotació i pobresa. El paper de l'Estat és essencial per a corregir els efectes perversos del mercat capitalista. En una Euskal Herria sense matèries primeres i escassos recursos energètics el sector públic ha de situar-se com tractor de l'economia, incentivador d'una diversificació industrial desenvolupant capacitats pròpies amb impuls de la formació i innovació i, especialment, garantia de cobertura i proteccions socials bàsiques que permetin aprofundir una autèntica democràcia social i avançar cap al socialisme."

Aportació realitzada per al número especial sobre la independència que acaba de publicar, en el número 215, la revista basca "Herria 2000 Eliza”

David Harvey

La Fàbrica us presentem la traducció que hem fet d'un article de la revista Sin Permiso del geògraf, sociòleg urbà i historiador social marxista David Harvey. Ens sembla especialment pertinent una reflexió sobre el dret a la ciutat en un moment com el que vivim de crisi del neoliberalisme, que ha afectat durament la vida de les ciutats catalanes. A més, aquest mes d'octubre David Harvey serà al nostre país. La lectura del text pot ser un estímul per anar-lo a escoltar divendres dia 10 d'octubre al Pati Llimona de Barcelona.

Josep Maria Antentas i Esther Vivas

La celebració del 5è Fòrum Social Europeu (FSE), que tot just acaba de finalitzar a Malmö (Suècia), és una bona ocasió per reflexionar sobre la trajectòria i els reptes d'una iniciativa que ha permès la trobada d'activistes i moviments socials de tot el continent.

Els moviments socials, i especialment els grups de l'esquerra anticapitalista, només es tenen a ells mateixos. Aquesta és una de les lliçons més clares que va deixar el primer mandat de Zapatero al capdavant del govern espanyol. Almenys aquesta és la lliçó que hem après les catalanes i els catalans, tant del tripartit com del govern de Madrid.