Marc Peris

Assistesc a les conteses electorals com a observador de la societat postmoderna, amb una perplexitat que s'esvaeix ràpidament. Uns nous valors, el triomf del cinisme i la moral de la llei de la selva simultàniament a una conservadora hipocresia catòlica. Talment desenvolupem la doblepensa del món orwel·lià. Una esquizofrènia equilibrista que no alça polseguera en les encarcarades ments catòliques, no es fa bandera de la moralitat aplicada als poderosos. Com si existís bul·la papal per pecar, s'entén que es compra el silenci d'una jerarquia catòlica que pel contrari es duu les mans al cap pels quotidians pecats de la plebs.

Joan Teran

Article de Joan Teran, militant d'Endavant i membre de la CUP de Molins de Rei, per al setmanari Directa.
Teran destaca que sense moviment organitzat al carrer, la lluita institucional només pot legitimar les institucions que gestionin els conflictes socials en benefici de qui posseeix el poder.

Llorenç Buades

Al seguent article l'autor explica i analitza els darrers aconteixement polítics a les Illes, on hi trobam 5 diputats regionals imputats per corrupció, la qual cosa suposa un 8,5% dels parlamentaris illencs. Aquests fets marcaran, sens dubte, el desenvolupament de la legislatura, on quasi cada setmana un polític acudeix als jutjats a declarar.

La Fàbrica

Aquest és un titular manllevat del diari Gara . Al diari basc, les sigles eren unes altres: PNB i NaBai (la plataforma Nafarroa Bai). Però es pot aplicar als partits catalans perquè, com els bascos, ells també han subscrit una condemna als recents tres atemptats d'ETA on expressaven, conjuntament amb la resta de partits del Congrés dels Diputats espanyol que creuen "en la llibertat i en la democràcia consagrades a la Constiturció espanyola" i que "les Forces Armades constitueixen una de les institucions escencials al servei de la nostra democràcia".

Laia Altarriba 

ERC ja té nou president i nou secretari general. Joan Puigcercós i Joan Ridao han rebut l´encàrrec de la militància de dirigir el partit i, per tant, de marcar l´estratègia que seguirà la formació els propers anys. L'autora analitza en aquest article de L'ACCENT les conseqüències del resultat dels comicis interns i la figura del nou president del partit, que té com a referents Bill Clinton i Tony Blair.

Roger Bujons

Aquesta setmana ha anat plena de valoracions i balanços en clau local degut a que ja feia un any de les passades eleccions municipals. Barcelona no ha estat menys, i al llarg d’aquests dies hem pogut anar sentint i llegint al voltant de l’any de govern bipartit, bàsicament acusat de “inoperant” per la seva inesperada minoria al Plenari quan tot feia pensar en la reedició del primer tripartit de tots els que ara veiem. 

Marc Peris 

Una de les poques gratificacions que ens pot donar aquest simulacre de democràcia dins el qual ens ha tocat sobreviure, és la de poder ser testimonis excepcionals de la caiguda dels seus ídols. Ocasionalment hi ha poderosos que, precisament degut al seu allunyament de la vida real, i la seua manca absoluta d’escrúpols a l’hora d’enriquir-se fraudulentament, acaben arrosegant-se pel fang.

  Joel Sans

Les eleccions generals a Catalunya, més enllà del reforçament del PSC, han estat marcades per la baixada de les formacions a la seva esquerra. La caiguda d’ERC, passant de 8 a 3 diputats, era en part previsible. Un punt especial es mereix ICV-EUiA. És el que repassa aquest article de la revista L'Heura , d'En Lluita.

Marc Garcia 

Als Estats Units hi ha pena de mort dins la llei; a Israel la tortura és legal; a Turquia alguns partits polítics són il·legals; l’homosexualitat està penada per llei a molts estats; a Polònia es viu una cacera de bruixes anticomunista dins el nou marc constitucional; i així podríem continuar fins un llarg etcètera d’Estats, que, paral·lelament i des dels poders fàctics i els altaveus mediàtics, ens recorden que són estats democràtics, fins i tot quan algun declaren guerres imperialistes per implantar democràcies tutelades.
Vivim temps convulsos en els quals la paraula democràcia està totalment devaluada. En el nostre cas, els Països Catalans, no en som excepció.

  Xavi Monge 

Ser independentista i d'esquerres és resposta suficient a la pregunta, però val la pena fer un repàs de la situació en què es presenten els partits catalans a les eleccions espanyoles del març [portal]. No votaré CiU, tampoc ho faré per ERC, ni per ICV, de fet, no ho faré per ningú. Però CiU ha posat les coses fàcils darrerament i per això començo el repàs per la federació conservadora.

Laia Altarriba, Abel Caldera i Guillem Colom

Fins a 88 diputats escolliran les ciutadanes i els ciutadans dels Països Catalans per al Parlament espanyol el 9 de març, dels 350 que composen la cambra. Des de fa algunes setmanes ja ha començat la precampanya dels partits per guanyar-se l´electorat. Mentre que al Principat ningú s´ha coaligat, algunes formacions mallorquines i valencianes han decidit unir esforços per tenir més possibilitats d´obtenir representació, cosa que ha donat com a resultat coalicions que susciten diverses reflexions.

Roger Sànchez

La resposta del monarca espanyol al president Hugo Chávez evidencia el baix nivell polític i la funció econòmica i simbòlica de la monarquia a l'Estat espanyol

Llorenç Buades Castell

El pacte actual de la dreta insular i l'esquerra política a Balears es va bastir a partir de la impossibilitat electoral del PP de guanyar la majoria per si mateix. El PP volia imposar-se a Unió Mallorquina, i aquesta formació de dreta insular que tenia els seus orígens en les crisi del partit d'Adolfo Suárez, per raons de supervivència ha optat per fer front a la maquinària d'un PP cada vegada més abocat a posicions d'extrema dreta espanyola.