Euskadi Ta Askatasuna  

Declaració emesa per la cadena britànica BBC el 5 desetembre de 2010 en què ETA anuncia l'alto el foc.

Euskadi Ta Askatasuna, organització revolucionària socialista basca per a l'alliberament nacional, vol donar a conèixer al Poble Basc la seva decisió i reflexió a través de la present declaració.

Ha transcorregut ja mig segle des que ETA organitzés als ciutadans enfront de l'estratègia salvatge de negació i aniquilació del Poble Basc i, amb les armes en la mà, s'obstinés en la lluita en favor de la llibertat. Des de llavors, són centenars els homes i dones que han portat a aquesta organització la seva il·lusió i passió, el millor d'ells mateixos. Ciutadans comuns que generació rere generació s'han unit, des de diferents procedències, per un mateix objectiu: el País Basc i la llibertat.

La lluita a favor de la llibertat del Poble Basc ha guiat sempre l'actuació d'ETA i, malgrat totes les dificultats, seguim mantenint aquesta responsabilitat. Amb humilitat però amb determinació, amb l'ambició de guanyar. El Poble Basc ho mereix.

Davant la reforma política del franquisme que perpetuava la negació del Poble Basc, i mentre uns altres van decidir submergir-se en el marc autonòmic, ETA va actuar amb responsabilitat; primer, proposant la ruptura democràtica, i després, oposant-se a tot atac i intent d'assimilació.

 Tony Bunyan*  

La UE estén la vigilància intensiva de la “radicalització violenta” per a investigar “radicals” sospitosos entre els quals assenyala el moviment antiglobalització, musulmans, l'esquerra, o nacionalistes sense cap activitat il·legal, dels quals registrarà activitat, opinions i dades personals per a compartir entre tots els cossos policíacs i de seguretat de la Unió Europea.

  Jose Mari Lorenzo Espinosa  

No n'hi ha prou a tenir raó ni superioritat política, a més cal controlar-la, posseir-la en la seva plenitud, difondre-la, obrir-la i poder transmetre-la en igualtat de condicions. I això no és altra cosa que la utopia democràtica. Com sabem, impossible de realitzar en un sistema d'ocupació irracional com és el d'Espanya/França contra Euskadi.

  Iker Bizkarguenaga* 

El passat 20 de juny l'esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna (EA) van signar al palau Euskalduna de Bilbao un acord estratègic d'actuació conjunta per la constitució d'un Estat basc. Rufi Etxeberria, Jone Goirizelaia, Txelui Moreno, Idoia Aiastui, Karmele Aierbe i Iñaki Olalde, per part de l'esquerra abertzale, i Pello Urizar, Ikerne Badiola, Mariano Àlaba, Santi Merino, Koldo Amezketa i Maider Carrere, del costat d'EA, van ser els encarregats de rubricar el pacte, en presència de centenars de militants de les dues corrents polítiques i de delegacions arribades des de tot el món, també dels Països Catalans. En temps en què el qualificatiu d'històric és utilitzat de forma abusiva, l'acte de l'Euskalduna n'és sens dubte mereixedor, tant per la naturalesa dels protagonistes, com pel contingut de l'acord i, especialment, per les seves possibles conseqüències en el futur.

Alizia Stürtze    

Dintre dels objectius del nou currículum d'educació primària i secundària recentment aprovat pel sociològicament minoritari Govern Basco Espanyol actual, s'estableix l'obligació dels centres educatius de «donar cabuda en les seves aules al testimoniatge de les víctimes d'ETA». I això, diuen, amb l'objectiu de «recollir el respecte als drets humans i l'empatia cap a les víctimes».

Bé. Doncs ja que parlem de drets humans i d'empatia cap a les víctimes, vegem en síntesis les conseqüències que, en opinió d'Amnistia Internacional, ha provocat la recessió econòmica, que ha portat als líders a invertir en els drets «amb tanta determinació com ho fan en l'economia».

(Militars reprimeixen una manifestació de treballadors a Riga)

Michael Hudson i Jeffrey Sommers  

 Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

No hi ha dubte que és perquè la seva experiència és una denúncia de l'horror destructiu del neoliberalisme - i de la política europea de tractar d'aquests països no com es va prometre, ajudant-los a desenvolupar com l'europa occidental, sinó com àrees destinades a ser colonitzades com a mercats d'exportació i mercats bancaris, desposseïdes dels seus excedents econòmics, la seva mà d'obra qualificada i, de fet, de la mà d'obra en edat laboral, dels seus béns immobles i edificis, i de tot allò que havia heretat de l'era soviètica.

Stavros Mavroudeas*  

El deute extern de Grècia i les rivalitats imperialistes 

L'actual crisi econòmica grega té l'aspecte d'una antiga tragèdia (per al poble grec) combinada amb una mala farsa teatral (escenificada per les burgesies grega i europea).  

  Iñaki Iriondo 

L'articulista repassa les expectatives per al proper any 2010 que obre la nova etapa empresa amb el debat intern de l'esquerra abertzale, que pot donar lloc a una nova iniciativa i iniciar un canvi de cicle de cara assolir a una solució política democràtica al conflicte que enfronta el poble basc amb l'Estat espanyol favorable als independentistes. Alhora, analitza els possibles contratemps o les traves que hi intenta posar el govern espanyol mitjançant l'enduriment de la repressió antidemocràtica i,en especial, els atacs i agressions contra els presoners polítics i els seus familiars.

Floren Aoiz 

"No és el mateix entorpir una agenda prevista que sabotejar una estratègia. No és el mateix un cop d'imatge que una victòria política. (...) Qui no ha arribat a la tardor amb els deures fets? Qui ha perdut la paciència davant el fracàs dels seus plans i la frustració de les seves expectatives? (...)

Què era el que el Govern espanyol esperava i no s'ha produït? Una fractura interna en l'esquerra abertzale. Aquest era el joc. Aquest era l'objectiu. I no ha ocorregut. Han tornat a fracassar. Per això se'ls ha acabat la paciència quan han comprès que no assolirien el seu objectiu. La redada és l'expressió d'aquesta frustració, però també el justificant de recepció de la seva debilitat davant una esquerra abertzale amb iniciatives."

    Gara

La Policia espanyola detenia dimarts 13 d'octubre a la tarda, una vegada més, a destacats dirigents i militants independentistes bascos: Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria, Rafa Díez, Arkaitz Rodríguez, Sonia Jacinto, Miren Zabaleta, Mañel Serra, Txelui Moreno i Amaia Esnal. Una vegada més, un Govern espanyol irresponsable i absolutament mancat de mires ordena detenir a dirigents polítics a qui únicament podria acusar d'una cosa: treballar políticament per a tractar de solucionar el conflicte.

Ferm partidari del decreixement i del moviment antiglobalització, en aquesta entrevista Carlos Taibo es mostra escèptic a l'hora de parlar de temes que afecten a la Unió Europea. Aquest escriptor gallec és autor d'una vintena de llibres, en la seva majoria relatius a l'Europa central i occidental. La seva és una mirada crítica que no renuncia a l'esperança: segons ell, l'alternativa al sistema capitalista existeix i és a les nostres mans.

  Giovanni Giacopuzzi  

 "Herri Batasuna va posar les bases, en definitiva, d'una modalitat política. Tant és així que des dels estaments de poder espanyols qualsevol mobilització obrera o popular espontània o contundent era titllada com «batasunitzada»."

Rafa Díez Usabiaga

GARA

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat l'aplicació de la Llei de Partits realitzada per l'Estat espanyol contra Herri Batasuna, Batasuna, Euskal Herritarrok, Herritarren Zerrenda i diverses candidatures. Si bé, atès que es tracta d'una llei ad hoc per a il·legalitzar a aquestes formacions polítiques, era d'esperar que Estrasburg no trobés defectes de forma o de fonaments jurídics en aquest cas. Altra cosa és que aquesta mateixa Cort assumeixi també la lectura expansiva que s'ha fet d'aquesta llei una vegada que, precisament després d'aquestes il·legalitzacions, l'esquerra abertzale renova la seva aposta per les vies democràtiques i pacífiques i rebutja sumar-se a la lluita clandestina. Conceptes com la «contaminació» haurien de resultar excessius fins i tot per a aquest tribunal.

 Alfonso Sastre

"És veritat, doncs, que vostès no veuen una cosa tan visible com això: que aquí hi ha un seriós conflicte polític que només podrà resoldre's en termes polítics? És veritat, en fi, que vostès no s'han adonat encara que la solució d'aquest conflicte, que tants dolors implica, està en la possibilitat d'una negociació? A quins mitjans «més contundents» es refereix vostè, senyor López? (...)

En aquest cas, Déu ens agafi confessats, perquè ens esperarien i amenaçarien temps de molt dolor en lloc de la pau, que mai s'aconseguirà, evidentment, si el que decideixen vostès és aniquilar a una part major o menor de nosaltres en aquestes noves càmeres de gas inspirades per aquest personatget, Iturgaiz. Llavors, pobres de nosaltres, però també de vostès! "

  Iñaki Soto

Els fonaments de la dissidència republicana no són teòrics o polítics, sinó sobretot morals o de principis. Així els vesteixen els seus defensors, que prefereixen la discussió sobre el «bé» o el «mal» en abstracte que un debat sobre «el millor» o «el pitjor» en concret. Prefereixen parlar del passat que del present o del futur. Prefereixen discutir sobre història que sobre estratègia.