La Fàbrica

100.000 persones omplien els carrers de València el passat 29 de novembre per demanar la dimissió del conseller d'Educació Font de Mora i en defensa de l'ensenyament de qualitat. LA FÀBRICA i L'ACCENT ens hem adreçat a dues persones de les organitzacions convocants per valorar la resposta massiva i valorar cap on cal caminar ara en defensa de l'escola pública, catalana i de qualitat. Marc Candela, d'STEPV, i Lluís Pascual, del SEPC.

Laia Altarriba

10 facultats ocupades als Països Catalans i augmentant. El pols que les assemblees de facultat i el SEPC mantenen a les institucions per aturar un pla que denuncien que comportarà la privatització i elitització de la universitat pública s'aguditza. Amb un degoteig d'ocupacions a la UB, UAB i UV, els estudiants planten cara a les institucions per aconseguir aturar un procés de transformació del model universitari que s'ha fet d'esquenes a ells. Des de fa dues setmanes, centenars d'estudiants catalans dormen a les facultats per exigir que se'ls escolti. De moment, la resposta que han rebut ha estat la petició contra 28 d'ells de ser expulsats de les universitats entre un i onze anys, el menyspreu del conseller principatí del sector i paraules vagues dels rectors que en cap cas s'han transformat en compromisos. Els estudiants es comprometen a mantenir i extendre la lluita.

L'ACCENT

L'educació catalana està en peu de guerra. Des de la primària fins la universitat, estudiants i mestres s'estan mobilitzant en defensa d'una educació pública, catalana i de qualitat, i en contra de les polítiques capitalistes que ataquen aquests principis.

El número 142 de L'ACCENT recull aquestes mobilitzacions als Països Catalans, els motius que els han empès a tancar les aules i sortir el carrer i també les mobilitzacions estudiantils a Itàlia. També reproduïm l'article sobre les claus sobre el Procés de Bolonya que està transformant la universitat.

Editorial de L'ACCENT

La intervenció dels governs de les principals potències econòmiques del món capitalista per salvar el sistema financer semblava augurar una fi del model neoliberal que s´havia imposat d´ençà l´ensorrament del bloc soviètic. Amb la crisi econòmica molts han ressuscitat Marx -els que prèviament l´havien mort, és clar!-, reconeixent la validesa de les seues anàlisis. Així, tot escoltant les tertúlies dels mitjans convencionals podíem arribar a pensar que es volien aplicar polítiques social(iste)s per contrarestar la crisi; podíem arribar a pensar, doncs, que les patronals, els lobbies empresarials i els think tanks més reaccionaris havien perdut legitimitat i força amb aquesta crisi. La recent cimera del G-20 ha deixat ben clar que el model és intocable.

El proper dia 13 de novembre s'ha convocat una vaga a l'ensenyament del Principat contra el projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Reproduïm el manifest que van fer públic els sindicats USTEC·STEs, ASPEPC-SPS i CGT  adreçat als treballadors i les treballadores i a la ciutadania en general per informar de les mesures que aquest projecte comporta i valorar-ne les conseqüències.

"Entenem que aquest projecte de Llei no resol els problemes que avui pateix l’ensenyament públic, ans el contrari, avança cap a la privatització i l’organització empresarial dels centres públics. És per això que us convidem a  fer públic el vostre rebuig a l’esmentat projecte de Llei,  a participar activament en totes les mobilitzacions i a adherir-vos, com a organització i/o  personalment, a aquest manifest."

Represaliades polítiques de la UAB

Durant les mobilitzacions estudiantils del maig el Rectorat va impedir l'accès dels estudiants a la planta a on es volia reunir una Junta Permanent de Facultat impugnada amb un fort cordó de seguretat privada. Un dels membres del cos de seguretat va presentar denúncia per lesions (va rebre l'alta al cap d'unes hores). La UAB ha col·laborat activament amb el jutjat aportant un llistat d'estudiants i documentació no requerida a més de reclamar danys materials. 

David Caño

Coincidint amb el nou inici del curs escolar, l'autor fa una anàlisi crítica de la proposta d'afegir una tercera hora setmanal de castellà en l'horari lectiu a les escoles catalanes, partint del seu compromís  amb una escola catalana, pública i de qualitat.

USTEC-STEs, Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament

Les propostes de la nova Llei d'Educació de Catalunya no parteixen d'una anàlisi pedagògica o d'un estudi sobre les mancances i les necessitats del nostre sistema educatiu, tampoc no han estat discutides ni consensuades amb el professorat, i ni tan sols són originals. Conceptes com "autonomia de centres", "direccions professionalitzades", "gestió privada dels centres públics", "avaluació", "municipalització",... són fórmules que emanen de les directrius del Banc Mundial, la UE i l'OMC, amb l'objectiu de posar l'educació sota les lleis del mercat, mercantilitzant-la, per tal d'afavorir les empreses privades

UCPC

El dia 6 d'octubre han arrencat les classes de la Universitat Comunista dels Països Catalans, un nou projecte que vol ser una eina al servei de l’Esquerra Independentista i del conjunt de la societat catalana per a la formació política. L'UCPC es concep com un projecte de llarg abast en formació teòrica marxista i en clau de Països Catalans.

Maria del Mar Griera (La Fàbrica) 

Entrevista a Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa. El Seminari Taifa aposta per fomentar i difondre una concepció de l'economia crítica que tingui caràcter transformador i que proposi una alternativa al model econòmic i social dominant.

Maria Oliver (militant de l'esquerra independentista i afiliada a la CGT) 

Reflexió sobre el cost d'oportunitat de la sisena hora, una mesura innecessària, cara, el cost del qual recau sobretot en el professorat, que no contribueix a arreglar els greus problemes que té l'ensenyament al nostre país i que s'ha fet a costa d'altres mesures més urgents i necessàries.

Antoni-Ítalo Moragas Sánchez (La Fàbrica)

L’article analitza les darreres reformes de la Universitat a partir de les idees exposades per Manuel Sacristan en el seu article “La Universidad y la División del Trabajo”.

Antoni Verger i Planells

L'Educació és considerada com una mercaderia i negociada en el marc de l'Acord General de Comerç i Serveis (AGCS) de l'Organització Mundial del Comerç. En el 2006 les negociacions s'han intensificat i la liberalització dels serveis educatius s'està convertint en un procés de difícil retorn. L'article explora l'estat de les negociacions i les conseqüències que se'n poden derivar pels sistemes educatius.