Paul A. Baran*  

Aquest text, Publicat  a The Manchester School, el gener de 1952. posà potser per primera vegada sobre la taula algunes de les qüestions que avui dia l'esquerra dels països de la perifèria se segueix plantejant –o es torna a plantejar. Creiem que conserva prou interès per què La Fàbrica l'haguem traduït i el publiquem, coincidint enguany amb el centenari del naixement de l'autor. 

 Vicenç Navarro 

Si vostès llegixen la premsa o escolten la ràdio o veuen la televisió s'adonaran que termes com burgesia, petita burgesia, classe treballadora o lluita de classes (termes tots ells utilitzats àmpliament per les dues tradicions sociològiques més importants del món occidental, tant la weberiana com la marxista durant la major part del segle XX) han desaparegut pràcticament de la narrativa mediàtica i política del país. Aquelles veus aïllades que utilitzen aquests termes són immediatament acusades d'”antiquades” o el que és pitjor, són marginades, mantingudes en quarentena per a impedir el contagi a la població.

  Mark Weisbrot*  

Els EUA i la Unió Europea junts conformen gairebé la meitat de l'economia mundial, i la recuperació d'aquestes dues grans economies és bastant incerta. Al contrari de la idea que s'ha popularitzat i del que sostenen gran part dels posicionaments polítics que veiem, el problema no és una despesa governamental irresponsable en cap dels casos, sinó la manca de compromís de les autoritats de les dues àrees per assegurar una recuperació econòmica robusta de la més profunda recessió mundial des de la Gran Depressió. Això també és cert en molts altres països. 

  Entrevista a Joan Junyent*

Coincidint amb l'arrencada del semestre de presidència espanyola de la Unió Europea, L'ACCENT ha entrevistat Joan Junyent, membre del seminari d'economia crítica Taifa, per conèixer cap on s'encaminen les polítiques econòmiques de la Unió Europea en un context de crisi que al nostre país està comportant un augment dels índexs d'atur.

Vicenç Navarro  

Des de fa dècades ens estan anunciant que les pensions no podran mantenir-se com ara en el futur, i que cal prendre mesures per a evitar el seu col·lapse en pocs anys. Vicenç Navarro, no obstant això, demostra simplement i de forma fefaent que aquestes veus malastrugues estan equivocades. O, més probablement, que fan trampes intencionadament.

C.P. Chandrasekhar 

 Els temors que la recuperació econòmica mundial estigui portant a un nou boom especulatiu s'han expressat en diferents cercles. Hi ha molts aspectes que sustenten aquests temors, de l'anomenada recuperació, que inclouen els enormes beneficis que es registren algunes de les empreses bancàries més importants, l'augment dels fluxos de capital cap als mercats emergents, l'alça especulativa dels valors en els mercats borsaris a tot el món i el boom de les propietats en la major part d'Àsia. Les víctimes potencials de la inversió d'aquest boom, però, ara es queixen que la font de tot això és un retorn als EUA a una política de diner fàcil – que contempla enormes injeccions de liquiditat i taxes d'interès extremadament baixes - per salvar el sistema financer i economia real d'un col·lapse, mentre recorre a l'estímul fiscal per desencadenar una recuperació. Una política semblant ha estat i està sent adoptada per molts altres països, encara que no amb la mateixa intensitat en tots els casos, però els EUA, que va ser l'origen dels actius més tòxics i dels bancs danyats, l'encapçala amb un gran marge.

Jordi Martí Font  

De fa unes setmanes i mesos, l’explicació detallada del funcionament de diverses trames de corrupció omple els diaris, ràdios, webs i televisors. Coneixem els noms i els sobrenoms dels protagonistes, en veiem les cares, aplaudim la rapidesa d’un jutge o desaprovem la inoperància d’un altre i fem cara de no entendre res quan ens parlen de quantitats de diners tan grans que no ens caben al cap, acostumats com estem a comptar bitllets de cinquanta euros com a màxim.

  Juanjo Basterra 

Una altra de les cares de la crisi que han provocat els especuladors amb la seva extrema avarícia, recolzats en el sistema neoliberal, és que resulta que els ingressos tributaris han començat a flaquejar. Lògic. Hi ha moltíssims més aturats, per la qual cosa les retencions fiscals han caigut. Per als més poderosos, que tenen sous per sobre dels 300.000 euros a l'any, hi ha finançament sense límits. Però al màxim que poden aspirar els més necessitats és a una quantitat miserable, que no arriba ni als 624 euros al mes del salari mínim interprofessional, que, per cert, ni s'acosta al llindar de la pobresa.

  Entrevista a Michael Hudson 

L'analista financer del Wall Street Michael Hudson* afirma en aquesta entrevista que el sistema actual està esgotat i crida a lluitar per una veritable democràcia, perquè el contrari seria tornar al feudalisme.

Hudson sosté que en les darreres dècades de domini neoliberal, si la gent  ha estat capaç de mantenir el seu nivell de vida ha estat pels diners que els bancs els han prestat, però la situació de les i els treballadors ha anat a pitjor en els últims 30 anys i les hipoteques i interessos han pujat. Ara l'economia està en un estat d'encongiment, per la qual cosa es reduirà l'ocupació i augmentaran els impostos dels assalariats per a poder pagar als rics, de manera que ells mai hi perdin.

Dorval Brunelle

En aquest article l'autor defensa l'estreta vinculació entre les teories ultraliberals de Friedrich Hayek i els seus seguidors, amb el totalitarisme i terror polític de règims com el de Pinochet. Explicant com la seva defensa del mercat lliure com a ordre suprem, implica imposar-lo per la força, per sobre de qualsevol govern democràtic que pugui defensar uns interessos col·lectius que el posin en qüestió, com mostrà l'experiència de Xile amb el derrocament de Salvador Allende i la posada en pràctica de les polítiques econòmiques neoliberals sota el règim de Pinochet, de la mà de Friedman i els "Chicago Boys".

Henryk Grossman*

 H. Grossman va ser el primer que explorà sistemàticament l'explicació de Marx de les crisis econòmiques en termes de la tendència de la taxa de beneficis a caure. Va desenvolupar un discurs sistemàtic  sobre com el capitalisme mostra una tendència a les interrupcions o col·lapses periòdics.

En aquest text primerenc, transcripció d'una conferència de 1919 publicada al Bulletin International de l’Académie Polonaise des Sciences et des Lettres, exposa les interpretacions de la teoria econòmica vigent sobre les crisis i les seves limitacions, i esbossa algunes claus per a interpretar el fenomen que avui estem vivint altra vegada.

Àlex Tisminetzky

Article publicat a la revista Catalunya que explica que, poc menys de dos anys després de l'aprovació de la Llei estatal de la dependència, pràcticament totes les forces polítiques, sindicals i socials coincideixen en qualificar unàniment de fracàs el seu desenvolupament.

Àlex Tisminetzky

Entrevista de L'ACCENT a Ivan Gordillo i Joan Junyent, economistes i membres del col·lectiu Taifa.
La crisi omple portades i obre telenotícies. Ens despertem sentint-la a la ràdio, a la premsa o a les converses del bar, i sembla que ens acompanya durant tot el dia, afecta la vida, projectes i il·lusions de la gent del nostres entorn, sense moltes vegades saber o entendre d´on ve, com s´ha produït o fins a on pot arribar. Per aquest motiu, l´Assemblea de Barri de Sants va organitzar el passat 12 de desembre un acte sobre la crisi financera, i va convidar aquests dos joves economistes, per analitzar què ens està passant.

Albert Recio

[A proposta de La Fàbrica, aquest professor de la Facultat d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, reflexiona al voltant de les implicacions i els orígens de la crisi econòmica actual.]

Les situacions complexes escapen a la nostra capacitat d’anàlisi. Tendim a buscar explicacions simplificades més fàcils de pair. Els mitjans de comunicació són uns grans productors d’aquesta forma de mirar el món. En part per interès i en part per la pròpia dictadura del medi: televisió i ràdio no permeten la reflexió tranquil·la, necessiten eslògans més que raonaments.

Laia Altarriba i Elisabet Bermejo

David Harvey (1935, Anglaterra) és un geògraf social de referència mundial. Des de la seva plaça de professor a la Universitat de Nova York, els darrers anys ha estudiat i escrit diversos llibres per explicar com funciona el capitalisme actualment, especialment en relació a l´espai urbà. Una de les seves bases són 40 anys impartint ininterrompudament un curs de lectura d´El Capital, de Karl Marx, un llibre que diu que és especialment pertinent de llegir actualment.

En un context de crisi econòmica, ha visitat Barcelona, i L'ACCENT l'hem entrevistat.

Éric Toussaint

L'explosió de les crisis alimentària, econòmica i financera al 2007-2008 demostra fins a quin punt n'estan d'interconnectades les economies del planeta. Per tal de resoldre aquestes crisis, és necessari tractar el mal des de l'arrel.

[Toussaint és el president del CADTM de Bèlgica, i autor de l'obra Banque du Sud et nouvelle crise internationale, CADTM/Syllepse, 2008]